Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat unes observacions crítiques al document inicial del projecte d´una gran planta industrial de producció i emmagatzematge d´amoníac verd Castelló de la Plana, que pretén ser considerat com a Projecte d´Interès Autonòmic (PIA).
La proposta prové de la companyia Armonia Green Castelló SLU , la qual pertany a la corporació Ignis que, al seu torn, rep finançament del fons d'inversió KKR , d'orientació sionista ia favor de l'estat d'Israel.
A la documentació presentada es prioritza l'ajust urbanístic perquè el projecte encaixi al sòl elegit, en comptes de detallar com serà la planta i quines implicacions tindrà. Així mateix, en lloc de separar els informes urbanístics i ambientals, com demana la llei, l'empresa els ha unit en un únic document, cosa que complica l'avaluació i resta claredat al procés.
Sense descripció ni estudi dimpacte ambiental
El projecte compta amb una descripció insuficient de la planta i amb xifres contradictòries que varien segons els epígrafs. Aspectes tan bàsics com la quantitat d'aigua que necessitarà, l'energia que consumirà, com serà el tractament d'aigua de mar que extregui ni com gestionarà la salmorra restant. O com emmagatzemarà les enormes quantitats d'amoníac produïdes, que és una substància tòxica, inflamable i perillosa, no es descriuen amb claredat al projecte.
De fet, s'ha demostrat que, per produir mig milió tones d'aquest producte, cal al voltant del 25% del consum elèctric de tot el País Valencià el 2024 . Per tant, la producció d'energia no pot ser renovable perquè el territori no arriba a produir aquesta xifra.
En relació a obtenir la categoria d'Interès Autonòmic, la llei valenciana exigeix, entre altres requisits, que generi almenys 200 llocs de treball indefinits. Tot i això, la mateixa empresa reconeix que la planta només crearia uns 100 llocs.
D'altra banda, l'Estudi d'Impacte Ambiental és insuficient i no compleix els requisits mínims de la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental. Entre les mancances més significatives, el projecte no presenta els impactes de l'abocament al mar de la salmorra ni les possibles afeccions als espais protegits propers inclosos a la Xarxa Natura 2000, especialment a la ZEPA Delta de l'Ebre – Illes Columbretes.
Així mateix, tampoc no hi ha una adequada avaluació dels possibles riscos, tant tecnològics com per accidents greus, malgrat emmagatzemar quantitats massives d'amoníac anhidre, una substància tòxica, inflamable i perillosa per al medi marí.
Sense beneficis per al territori
El projecte està dissenyat per produir més de 500.000 tones anuals d'amoníac destinades gairebé exclusivament a l'exportació, mitjançant grans vaixells gasers i canonades cap a la dàrsena sud del port de Castelló.
Tot i això, encara que l'empresa presenta el projecte com una «oportunitat econòmica» per a la indústria de la regió, el document no contempla el seu subministrament a sectors estratègics valencians que necessiten urgentment avançar cap a la descarbonització, com la indústria ceràmica de Castelló.
Per tant, tot apunta que la inversió proposada no respon a un interès autonòmic real, sinó a un model logístic orientat al mercat internacional, on el territori assumiria els impactes ambientals i de seguretat però sense rebre un benefici real i directe a canvi.
Per tot això, Ecologistes a Acció del País Valencià considera que el projecte d'aquesta planta d'amoníac verd és insostenible, legalment incomplet i territorialment injustificat.
Demanen a la Direcció General d'Urbanisme, Paisatge i Avaluació que no declari el projecte d'interès autonòmic , que exigeixi un nou expedient que compleixi la normativa ambiental, urbanística i de seguretat industrial, i que es prioritzin projectes que contribueixin a una veritable transició ecològica de la indústria valenciana.