Habitatge
Manifestaciķ multitudināria a Valčncia "Pel dret a l’habitatge, ara!"

En l’últim any, el País Valencià ha viscut diverses manifestacions pel dret a l’habitatge, amb una participació creixent, fet que confirma que el malestar social lluny de remetre s’està consolidant com un dels principals conflictes socials del país: El 19 d'octubre de 2024 va haver-hi una marxa que amb el lema "València s'ofega" més tard, el 5 d'abril d'enguany, va haver-hi una segona mobilització a Alacant, Castelló i València.

21/12/2025 Drets i Llibertats

Milers de persones s’han manifestat aquest dissabte de vesprada a València per exigir mesures urgents davant la greu crisi d’accés a l’habitatge. La mobilització, convocada per Juntes per l’Habitatge, València No Està en Venda i Acord Social Valencià, s’ha fet sota el lema «Pel dret a l’habitatge, ara!».

La marxa ha començat a la plaça de Sant Agustí i ha recorregut el centre de la ciutat fins a la plaça de la Mare de Déu, on s’ha llegit un manifest que ha qualificat la situació de l’habitatge de “gravíssima i dramàtica”. Les entitats convocants han reclamat un pla de xoc immediat amb mesures concretes per garantir el dret a un habitatge digne i frenar l’augment dels desnonaments.

Segons les portaveus de les plataformes, la protesta respon a una situació d’urgència social agreujada per la finalització de l’anomenat escut social, la moratòria aprovada el 2020 per evitar desnonaments de persones i famílies vulnerables. L’acabament d’aquesta mesura, adverteixen, podria afectar més de 60.000 contractes i obrir la porta a una onada de desnonaments sense alternativa residencial.

Les entitats han denunciat que el preu de l’habitatge a València és “impagable i inassumible” per a una gran part de la població, especialment per a joves i classes treballadores, i han alertat que la fi de l’escut social pot convertir-se en una “bomba social”. També han criticat la manca de voluntat política de les administracions, tot assenyalant que les seues propostes han estat reiteradament rebutjades i que l’Ajuntament s’ha negat a mantenir reunions amb els col·lectius.

Un altre dels eixos centrals de la protesta ha estat el final del límit a les pujades del lloguer vinculades a l’IPC, una mesura derivada de la pandèmia. Segons denuncien, la renegociació dels contractes pot comportar increments de fins a 2.700 euros anuals, en un context de preus ja desbocats.

La mobilització també ha posat el focus en la turistificació i l’expulsió veïnal, amb dures crítiques a la proliferació d’habitatges turístics. Les plataformes consideren insuficients les moratòries municipals i reclamen la prohibició dels pisos turístics, defensant que “les cases són per a viure-hi” i no per a l’especulació. Segons els col·lectius, no hi ha una manca real d’habitatge, sinó un segrest del parc residencial per part d’inversors, fons especulatius i l’activitat turística.

Durant la manifestació, diverses persones afectades han posat rostre a la crisi de l’habitatge: joves amb feina que no poden emancipar-se, famílies amb por a pujades de lloguer o desnonaments, i persones que viuen en habitatges precaris a preus desorbitats. Històries que, segons les entitats, evidencien que el problema és transversal i afecta amplis sectors de la societat.

Les consignes «Ni gent sense casa ni casa sense gent» i «València no es ven» han ressonat pels carrers del centre, interrompent l’activitat habitual i visibilitzant el conflicte en una ciutat cada vegada més orientada al turisme. Les plataformes han advertit que les mobilitzacions continuaran si no hi ha respostes polítiques immediates i efectives.

En l’últim any, València ja ha viscut diverses manifestacions pel dret a l’habitatge, amb una participació creixent, fet que confirma que el malestar social lluny de remetre s’està consolidant com un dels principals conflictes socials del país.