GentxMollet + CUP ha tornat a posar sobre la taula una realitat incòmoda que les institucions prefereixen esquivar: Mollet del Vallès és un dels punts negres de la contaminació a tot l’Estat, segons l’Institut ISGlobal. El municipi ocupa el tercer lloc en morts evitables per contaminació atmosfèrica —només per darrere de Madrid i Barcelona— i el setè en el rànquing europeu. Una xifra devastadora que contrasta amb la manca de polítiques ambientals i sanitàries per part de l’Ajuntament i del Govern català.

Malgrat la gravetat de les dades, la ciutat només disposa d’una única estació oficial de control de qualitat de l’aire. I aquesta, subratllen des de la coalició, mesura un ventall limitat de contaminants i registra nivells de NO₂ sistemàticament per sobre dels recomanats per la Unió Europea. La situació, per tant, no és només d’inacció: és també d’opacitat institucional.

El portaveu de GentxMollet+CUP, Txus Carrasco, és clar: “Mentre l’equip de govern segueix venent fum, la principal amenaça per a la salut continua sent ignorada”. La denúncia apunta directament al govern municipal, a qui acusen d’haver eliminat en el passat una xarxa d’estacions que permetia tenir una imatge real de la contaminació, fent més difícil que la ciutadania prengués consciència de la crisi ambiental i sanitària que viu el municipi. “Ens hi va la vida”, adverteix Carrasco.

La formació independentista reclama que l’Ajuntament, en conveni amb la Generalitat i la Diputació, reinstal·li una xarxa moderna i completa d’estacions de control, com a mínim equivalent a la que existia anys enrere. Per a GentxMollet+CUP, garantir el dret a respirar un aire saludable és una qüestió de justícia social i de transparència democràtica. No es pot gestionar una ciutat amagant dades que afecten directament la salut i la vida de la gent.

En un moment en què a Catalunya es parla d’emergència climàtica i de transformació ecològica, la situació de Mollet evidencia els límits del discurs oficial. Mentre es multipliquen les campanyes institucionals, la realitat al territori continua marcada per la manca de control, la desinformació i la renúncia a polítiques valentes. GentxMollet+CUP ho diu sense embuts: “Si no sabem què respirem, no podem defensar-nos”.

La denúncia torna a obrir un debat inevitable: quin preu estan pagant els barris populars i les ciutats metropolitanes per un model de mobilitat i urbanisme que afavoreix la contaminació crònica? I, sobretot, per què les institucions que haurien de vetllar per la salut pública prefereixen mirar cap a una altra banda?