Diverses entitats veïnals han fet públic un escrit contundent en què denuncien la gestió del desallotjament de prop de 400 persones que malvivien a l’antic institut B9 de Badalona, i acusen l’Ajuntament de tractar les persones afectades “com si fossin brutícia”.
El text, signat per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, la Confederació de Federacions d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs i la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona, expressa el rebuig absolut a la manera com el consistori ha abordat el conflicte social i habitacional.
Un problema cronificat per desallotjaments successius
Les entitats recorden que moltes de les persones desallotjades del B9 ja havien estat expulsades anteriorment d’altres espais de refugi. Algunes provenien d’una nau del barri del Gorg que es va incendiar l’any 2020, un succés en què van morir cinc persones, i que va provocar el trasllat del gruix d’afectats a l’antic institut.
A això s’hi afegeixen altres desallotjaments recents a Badalona —als carrers del Progrés, Antoni Bori o Neus Català— que han anat desplaçant persones cap al B9, així com el tancament, fa uns anys, de l’únic alberg municipal existent sense oferir alternatives habitacionals.
Acusacions directes a l’alcalde
Segons les entitats signants, aquesta situació no és fruit de la improvisació, sinó d’una estratègia sostinguda del govern municipal encapçalat per Xavier Garcia Albiol. Afirmen que l’alcalde ha optat per agreujar el problema en lloc de resoldre’l, amb l’objectiu de radicalitzar el seu electorat i obtenir rèdit polític.
També denuncien la generalització d’acusacions de delinqüència contra col·lectius vulnerables, sense diferenciar entre situacions de necessitat extrema i comportaments puntuals reprovables. El text subratlla que la majoria de persones afectades viuen de feines molt precàries, donacions o fins i tot contractes laborals amb sous indignes.
Desplaçament del problema i vulneració de drets
Les entitats alerten que aquesta política no resol el problema, sinó que el desplaça a altres municipis de l’Àrea Metropolitana. En aquest sentit, critiquen declaracions de l’alcalde a TV3, en què es vantava que centenars de persones ja no es trobaven a Badalona, presentant-ho com una “normalització” de la situació.
També denuncien l’incompliment de la llei que obliga els municipis a empadronar totes les persones que hi resideixen, encara que no disposin de domicili fix, fet que —segons el comunicat— permet als alcaldes decidir arbitràriament qui és veí i qui no.
Episodis de violència i discurs d’odi
Un dels fets més greus denunciats és l’episodi viscut recentment davant d’una parròquia de Badalona que havia ofert allotjament nocturn a quinze persones sense sostre. Un grup de veïns va impedir l’actuació de Creu Roja i Càritas, amb insults racistes, llançament d’objectes i consignes d’exaltació franquista.
Les entitats alerten que aquests fets són la conseqüència directa d’un discurs institucional que alimenta la confrontació social i el racisme, i adverteixen que “quan un foc creix, no respecta res, ni tan sols qui l’ha provocat”.
Crida a les administracions supramunicipals
Finalment, el comunicat fa una crida explícita a les administracions supramunicipals —Àrea Metropolitana de Barcelona, diputacions i Generalitat de Catalunya— perquè assumeixin responsabilitats i aportin solucions estructurals a una situació que afecta el conjunt del territori.
Les entitats reclamen polítiques d’habitatge i d’acollida que posin la dignitat humana i la convivència al centre, i adverteixen que no és admissible que un ajuntament promogui la fractura social en lloc de garantir drets bàsics.