Biogās
El Govern avala la macrocentral de biogās de la Sentiu en plena crisi per pesta porcina

La Plataforma demana al Govern: suspendre de manera immediata la tramitació del projecte, retirar l’autorització ambiental, revisar tot el model d’infraestructures de biogàs basat en el transport massiu de dejeccions i cadàvers.

03/12/2025 Territori

La Plataforma Pobles Vius – Aturem el Macrogàs ha denunciat avui l’aprovació ambiental de la macrocentral de biometà La Sentiu Bioenergy SL en plena emergència sanitària per la pesta porcina africana (PPA), i sense garanties de bioseguretat. El projecte —que preveu tractar 20.000 tones anuals de cadàvers d’animals i 300.000 tones de purins— seria, segons els seus promotors, la planta de biogàs més gran del sud d’Europa.

Aprovació accelerada enmig d’una triple crisi epidemiològica

La ponència ambiental del Govern va aprovar la resolució dilluns 1 de desembre, avançant-se un dia respecte la convocatòria prevista. Segons la Plataforma, el canvi d’agenda va impedir un debat complet en un moment especialment crític: a la presència de diversos focus de PPA s’hi sumen brots de dermatosi nodular bovina i de grip aviar, configurant un escenari “d’alt risc epidemiològic”.

La PPA és una malaltia altament contagiosa, sense vacuna, i que es transmet per restes, materials contaminats, vehicles i purins, provocant sacrificis massius i enormes pèrdues econòmiques. En aquest context, Pobles Vius considera “temerari” autoritzar una factoria basada en el **moviment massiu de purins i cadàvers sense un control estricte i verificable”. “Aprovar aquesta macrocentral en plena alerta sanitària és una irresponsabilitat que posa en risc la salut animal, la salut pública i l’economia ramadera de Ponent”, assenyala la Plataforma.

Incompliment de les distàncies de bioseguretat

Segons la Plataforma, la macrocentral se situaria a només 460 metres d’una explotació de vedells, incomplint el Decret 40/2014, que fixa una distància mínima de 500 metres per garantir la bioseguretat.

A més, els 31.000 camions anuals que alimentarien la planta circularien a 230 metres de la mateixa explotació, incrementant encara més el risc de transmissió de patògens.

Aquest punt és central en les al·legacions presentades i formarà part del recurs contenciós que diversos ajuntaments, ramaders i entitats preparen davant el TSJC.

Un projecte sobredimensionat que no acredita d’on obtindrà els residus

Tot i les milers d’al·legacions, Pobles Vius denuncia que la ponència ambiental ha aprovat el projecte sense exigir: la identificació real i verificable de les explotacions que aportaran purins i cadàvers, contractes signats que acreditin els volums, ni el destí final dels digestats, considerats residus segons la normativa vigent.

La Plataforma alerta que el projecte no ha pogut demostrar que disposa localment de les 500.000 tones anuals de residus que necessita. Això podria comportar la circulació de purins i cadàvers de diversos països, fet que vulnera la Directiva Europea de Residus i els seus principis de proximitat i jerarquia.

Informes polèmics i indefensió ciutadana

Segons Pobles Vius, el DARPA hauria emès un informe irregular que valida una marca ramadera oficial inexistent al Registre d’Explotacions Ramaderes. Aquesta marca fictícia suposadament justificaria el 70% dels purins que rebria la planta.

La Plataforma denuncia que és una pràctica reiterada: informes ambigus que eviten els termes “informe negatiu” tot i no acreditar els volums reals de residus. “Això genera indefensió absoluta a la ciutadania que intenta frenar macroprojectes que posen en risc la sanitat animal i el territori”, afirma l’entitat.

Pobles Vius exigeix aturar immediatament l’expedient

La Plataforma demana al Govern: suspendre de manera immediata la tramitació del projecte, retirar l’autorització ambiental, revisar tot el model d’infraestructures de biogàs basat en el transport massiu de dejeccions i cadàvers.

Recorda que a Ponent hi ha més d’una vintena de macroprojectes en tramitació, que implicarien tractar prop de 5 milions de tones anuals de residus i un moviment de 300.000 camions. “No es poden prendre decisions que incrementin el risc sanitari en un territori que ja està al límit”, conclou la Plataforma.