Tal i com la campanya Prou Urbanisme Inundable (PUI), que ha impulsat Ecologistes en Acció juntament amb vora una quinzena de plataformes locals, venen denunciant, hi ha una mala praxis generalitzada a Catalunya d’autoritzar construccions en zones de risc per inundabilitat. El que era una evidència des de fa dècades, va esdevenir una realitat palpable amb la DANA de València de l’octubre de 2024, amb 229 morts i desenes de milers de milions d’euros en pèrdues materials.

Bona part dels Ajuntaments i la pròpia Generalitat han estat actuant de manera negligent, impulsant projectes en zones amenaçades que són clars exemples d’irresponsabilitat política i que poden comportar catàstrofes i pèrdues humanes absolutament terribles.

El context de crisi climàtica accelerada està portant a situacions cada vegada més extremes. Els esdeveniments meteorològics destructius (tempestes, sequeres, huracans…) són cada cop més freqüents, tal i com ve alertant la ciència repetidament. Els efectes de l’emergència climàtica haurien de provocar un canvi dràstic a tots els governs, que haurien de reorientar l’economia cap a un decreixement en l’ús de materials i energia, i ajustar-se als límits planetaris, tot prevenint els efectes destructius del desgavell climàtic. Però sembla que la majoria de responsables polítics, tot i declarar contínuament que els preocupen les qüestions ambientals, a la pràctica es comporten com a complets negacionistes, ja que no surten del discurs del ‘progrés’, el creixement infinit i la generació de riquesa a curt termini, a costa de destruir i malmetre el territori i els hàbitats naturals, i atemptar contra el benestar i la seguretat de les persones.

Projectes urbanístics d’habitatges en zones sota risc d’avingudes destructives, com el Pla de Ponent de Gavà, Ribera-Salines a Cornellà, les Tres Xemeneies a Sant Adrià, el bloc de l’Escardívol a Rubí o el Calderí a Mollet; o bé d’infraestructures, com la nova ampliació de l’aeroport o del polígon industrial CatSud i molts més són exemples d’aquesta situació.

Recentment, el president Salvador Illa va dir en una entrevista televisiva que tots aquests projectes en zones inundables “no prosperaran”, i que s’haurà de veure què passa amb els espais ja urbanitzats. Doncs bé, volem saber de quina manera es concretarà això. Cal una modificació de la Llei d’Urbanisme que prohibeixi urbanitzar en espais amb risc d’inundabilitat, i que s’estableixi un pla de desurbanització gradual i renaturalització de les àrees fluvials i litorals de Catalunya, en tots aquells espais on sigui materialment possible. No volem més anuncis per calmar la població i seguir sense canviar res, complint la vella dita del “qui dia passa, any empeny”.

El documental de TV3 ‘Alerta inundable’ emès el dimarts, 11 de novembre fa palès que un organisme públic com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està sotmès a pressions i interessos econòmics i polítics, que representen conflictes d’interessos que podrien qualificar-se de delictius. Els dictàmens de l’ACA que autoritzen construccions en indrets amenaçats per inundació estan en aquests moments sota sospita. I més encara quan la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar fa tot just un any una revisió dels mapes d’inundabilitat de Catalunya, promesa que s’està endarrerint una i altra vegada. Ja en aquella ocasió des d’Ecologistes en Acció i la PUI vam advertir que exigim independència de les expertes que realitzin aquesta revisió perquè ens sospitem la total submissió a interessos privats.

Molts ajuntaments d’aquest país actuen com a promotors immobiliaris, i l’actual govern de la Generalitat segueix entestat en projectes absurds i de conseqüències devastadores per a l’entorn natural, el territori i el poble de Catalunya, tot al servei dels interessos del capital.

Recordem, com explica el documental emès ahir ‘Alerta Inundable’, que des de les diverses plataformes i Ecologistes en Acció, dins de la campanya PUI, hem adreçat requeriments a tots els responsables (alcaldes/esses, director de l’ACA i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica) perquè aturin els projectes urbanístics en zones amb risc d’inundabilitat. Ja estan avisats que actuarem per la via judicial en cas que un esdeveniment relacionat amb aiguats i inundacions, quelcom que pot passar en qualsevol moment, provoqui danys greus. Tant de bo el sentit correcte i la raó s’imposin i no calgui arribar fins a aquest punt.