Unes dues-centes persones s’han concentrat aquest diumenge davant la prefectura de la Policia Nacional espanyola a Via Laietana per reclamar que l’edifici deixi de ser una seu policial i es converteixi en un espai de memòria i reparació per a les víctimes del franquisme i de la repressió d’Estat. L’acte d'avui, convocat per entitats memorialistes i de drets humans en el 50è aniversari de la mort de Franco, s’emmarca en una campanya de protesta sostinguda que, des de fa quatre anys, ha organitzat concentracions el primer i el tercer dimarts de cada mes. En total, ja sumen unes 80 mobilitzacions.
Les entitats convocants denuncien que declarar l’edifici com a “espai de memòria democràtica” no té cap sentit si continua operatiu com a comissaria policial: “No es pot compatibilitzar reparació i repressió. O memòria o prefectura, però no totes dues coses alhora.” La demanda inclou també el traspàs de la propietat a la Generalitat i l’accés als arxius documentals custodiats pel Ministeri espanyol d’Interior.
Entre les intervencions destacades d'aquest amtí hi ha la de Maribel Ferrándiz, detinguda i torturada l’any 1971 a Via Laietana, que ha reivindicat un espai “obert, crític i plural” i ha remarcat que la presència policial manté viu el trauma: “Encara avui hi ha qui no pot passar per davant.”
Cal recorda que fa uns meosos, la històrica militant Blanca Serra també va declarar com a supervivent davant la Fiscalia per les tortures que va patir al mateix edifici, recordant que “els joves han de saber què va passar”. Testimonis com el seu evidencien que la lluita per la memòria no és només passat, sinó present.
L'Ajuntament de Barcelona i el Parlament avalen el trasllat de la prefectura
La mobilització d'avui arriba després de dues victòries institucionals successives: dimecres, el Parlament, i divendres, el ple de l’Ajuntament de Barcelona van aprovar resolucions per exigir el trasllat de la prefectura fora de Via Laietana. La iniciativa municipal, impulsada per ERC i avalada per Junts i Comuns, reclama traslladar la prefectura al complex policial de la Verneda i convertir definitivament l’edifici en un espai memorial.
La líder republicana Elisenda Alamany ha recordat que seria “impensable a França o Alemanya mantenir una comissaria en un espai de deportació o tortura” i ha denunciat que “mig segle després, les víctimes encara esperen reparació”. PSC es va abstenir i PP i Vox van votar en contra.
La proposta incorpora demandes més àmplies: restitució documental confiscada, nul·litat de sentències polítiques, reparació a funcionariat depurat i protecció de la Presó de Dones de la Trinitat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Un espai de repressió ahir i avui
Tot i la placa commemorativa atorgada pel govern espanyol fa uns mesos. les entitats denuncien que Via Laietana 43 no és només un vestigi del passat, sinó una peça activa del present repressiu. Des del mateix edifici s’han coordinat operatius policials contra moviments socials, estudiantils i independentistes, incloses actuacions durant l’1 d’Octubre. “No és un memorial: és una comissaria que vol maquillar-se de democràcia”, han sentenciat.
Continuïtat de la mobilització
Les entitats han convocat una nova concentració el 2 de desembre davant de la prefectura i han anunciat que les protestes es mantindran fins aconseguir el desallotjament total del Cos Nacional de Policia. “Sense veritat, justícia i garanties de no repetició, no hi ha memòria, hi ha impostura.”