L’any 2025 marcarà un abans i un després en la història de Viquipèdia. El desplegament del sistema de comptes temporals —que substitueix la visualització pública de les adreces IP en les edicions d’usuaris no registrats— ha estat presentat per la Fundació Wikimedia com un avenç en privadesa i seguretat. Tanmateix, aquest canvi, que a la Viquipèdia en espanyol ha arribat a partir del novembre del 2025, ha encès les alarmes entre investigadors, periodistes i defensors de la transparència digital.
El temor principal és evident: sense la traçabilitat pública de les IP, la manipulació d’articles per part d’organismes estatals, cossos policials o serveis d’intel·ligència esdevé, de facto, indetectable per la comunitat. I això no és una especulació teòrica: els precedents són nombrosos i documentats.
Un històric de manipulacions atribuïdes a IP governamentals
Entre 2022 i 2023, el compte de Twitter @SpainGovedits —ara inactiu— va fer públics milers de casos d’edicions realitzades des d’adreces IP vinculades a ministeris i dependències del govern espanyol. Segons aquest perfil, més de 6.000 edicions van tenir origen en xarxes públiques administrades pel Ministerio de Defensa, el Ministerio de Política Territorial o altres organismes estatals.
Els exemples que @SpainGovedits va difondre dibuixen un patró preocupant: intervencions en articles sensibles del punt de vista polític, especialment aquells relacionats amb Catalunya i el moviment independentista.
El cas Alcarràs
El setembre del 2022, l’entrada sobre Alcarràs —coincidint amb la nominació internacional del film de Carla Simón— va ser modificada per eliminar tota referència a les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017. Allà on es descrivia la intervenció policial, les noves edicions parlaven simplement de “votació”, i el referèndum passava a qualificar-se com a «il·legal».
Segons @SpainGovedits, aquests canvis provenien d’una IP del Ministeri de Defensa. La ministra de Defensa Margarita Robles, va dir que el "Ministerio de Defensa no tenia res a veure amb la manipulació" i que ser “una acció individualitzada, d’una persona” que “ja està en coneixement de la Fiscalia” (3 anys més tard sembla que la fiscalia "segueix investigant").
L’article de Laura Borràs
Dies després, el mateix compte va difondre una edició anònima atribuïda a una IP de la Secretaría de Estado de Administraciones Públicas. En aquest cas, s’afegia a l’article un text que associava la suspensió com a diputada de Borràs a “imputacions per presumpta corrupció, prevaricació i malversació”.
Altres intervencions publicades per @SpainGovedits
Els tuits ressenyaven un llarg reguitzell de modificacions amb un denominador comú: la introducció d’un biaix ideològic coincident amb els postulats del govern espanyol, especialment en temes relacionats amb història, identitat o política catalana.
Entre els exemples més destacats:
Carmen Lamela: substitució de l’expressió “membres no exiliats” per “membres no fugats”.
Batalla de Montjuïc (1641): canvi del terme “catalans” per “sublevats”.
Independentisme català: substitució sistemàtica de topònims catalans normalitzats com “Girona” per “Gerona”.
Articles sobre els Mossos d’Esquadra: en entrades escrites en català, substitució del terme “país” per “comunitat”.
Pàgines de discussió: en el cas de Discussió:Catalunya, es va registrar un missatge en castellà que instava a deixar d’afirmar que Catalunya és un país.
Cap d’aquests casos ha estat judicialitzal (tot i que les "fiscalies investiguen") i per tant no poden atribuir-se de "manera concloent" a “intencionalitat institucional”, però la recurrència i l’origen de les IP —segons el que publicava @SpainGovedits— van generar un debat intens sobre l’ús polític de les edicions anònimes.
El final de la transparència pública
La possibilitat de monitoritzar aquestes activitats depenia d’un element essencial: la visibilitat pública de les adreces IP dels editors no registrats. Aquesta transparència permetia identificar patrons, responsabilitzar institucions i denunciar possibles usos impropis de recursos públics.
Amb el nou sistema de comptes temporals, això s’ha acabat.
Ara:
Les IP ja no són visibles per a la comunitat.
Només un grup reduït d’usuaris amb permisos especials pot accedir-hi.
La possibilitat de detectar manipulacions governamentals o d’altres actors poderosos queda en mans d’un nombre molt reduït d’administradors.
La ciutadania perd una eina essencial de supervisió.
Aquest canvi, justificat en nom de la privadesa, té un efecte col·lateral greu: els mateixos actors que abans podien ser detectats, ara poden actuar sense cap rastre públic.
Un risc sistèmic per a l’ecosistema informatiu
Viquipèdia és —com recorden tots els informes independents— una peça central en la infraestructura del coneixement global. Milions d’usuaris, estudiants, periodistes i institucions consulten els seus continguts diàriament.
L’eliminació de les IP públiques:
dificulta la vigilància ciutadana,
neutralitza projectes de transparència com SpainGovedits,
i crea un espai ideal per a la manipulació discreta d’informació en temes sensibles.
Aquesta fragilitat adquireix una dimensió especialment sensible en contextos on el relat institucional de l’Estat competeix amb moviments polítics que utilitzen la Viquipèdia com a espai de difusió del propi relat i de defensa de la seva memòria històrica.
Conclusió: la necessitat d’un debat públic real
La comunitat viquipedista ha estat sempre un exemple de deliberació oberta i de pressa de decisions col·lectiva. Però la implantació del nou sistema de comptes temporals, tot i respondre a preocupacions legítimes sobre seguretat, introdueix un problema democràtic que encara no ha estat afrontat amb prou transparència: qui vigila els vigilants?
El cas de les edicions atribuïdes a IP governamentals espanyoles demostra que la vigilància pública era necessària, útil i reveladora. Ara, amb el nou sistema, aquella finestra s’ha tancat.
La pregunta és si es pot confiar que la informació que consultem cada dia es mantindrà neutral quan el mecanisme més bàsic de control ciutadà —la traçabilitat— ha desaparegut.