La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) ha denunciat avui en roda de premsa l’existència de més de 8.000 habitatges amb problemes estructurals greus a Barcelona, molts dels quals posen en perill la vida dels habitants. A l’acte, celebrat a la seu de la Federació, han participat representants de quatre dels barris afectats: el Besòs (5.000 habitatges afectats, 2.800 dels quals en risc greu), la Pau (2.500 habitatges afectats), la Trinitat Vella (432 habitatges) i el Carmel (5 habitatges). «I és molt probable que el problema sigui molt més extens», ha avisat Miquel Borràs, president de la Favb, que també ha comptabilitzat 314 habitatges amb problemes estructurals greus al barri del Poblenou.

Les xifres s’han extret d’informes de l’administració, elaborats en col·laboració amb les associacions veïnals. «A Barcelona hi ha barris en perill, amb habitatges en risc molt greu i gent que s’està quedant sense casa», ha resumit Borràs, qui ha afegit que «existeixen solucions, però les administracions no compleixen el que s’ha acordat: retallen els programes d’intervenció compromesos i, a vegades, polítics i tècnics menteixen el veïnat. Exigim solucions reals».

Una mica d’història

Es tracta de barris construïts com a habitatge protegit als anys 60 i 70, i d’altres són d’iniciativa privada, però fets amb materials deficients, com el ciment aluminós, que causa l’aluminosi. Són barris de classe treballadora, amb rendes mitjanes, baixes o molt baixes. «Aquestes persones corren el perill de perdre el seu habitatge sense possibilitat de vendre’l per comprar-ne un altre o tenir recursos per trobar un lloguer assequible. En alguns casos això ja ha passat», ha apuntat Borràs.

Molts barris van ser gestionats als anys 80 per Adigsa -dependent de la Generalitat de Catalunya-. L’administració va reparar o refer una part dels edificis, i d’altres els va vendre a baix cost als mateixos llogaters. Sovint va aplicar solucions superficials per endarrerir el deteriorament, sense solucionar el problema estructural. Les associacions veïnals van denunciar l’engany en aquell moment. «Ara, els habitants paguen el preu que no van voler pagar les administracions anteriors», manté Borràs.

La situació actual

Els darrers anys, s’han fet intervencions en el marc de la Llei de Barris (2007) i el Pla de Barris (2015), utilitzant diferents formes de finançament i de gestió dels projectes de rehabilitació: des de finançament i gestió privada -amb i sense acompanyament públic-, fins a gestió pública amb finançament públic, el model més efectiu en barris caracteritzats per la vulnerabilitat i la precarietat econòmica. Són les anomenades àrees de regeneració urbana del Besòs, la Trinitat Vella i la Pau.

L’Ajuntament actual va descartar seguir aplicant aquest model i va imposar noves condicions que, a la pràctica, impedeixen que nous blocs se’n beneficiïn. «Hi ha molts veïns i veïnes confosos, que estan perdent l’esperança, que veuen passar els anys mentre les condicions de vida a casa seva empitjoren i, en alguns casos, veuen com altres famílies es queden sense habitatge per perill d'enfonsament. Els que estan en millors condicions han vist com es perd l'oportunitat de finançar-se amb els fons europeus per una mala gestió de les administracions», ha reblat el president de la Favb.

Petició a les administracions

La Favb ha demanat «una acció política de gran envergadura, com la que es va fer en època del Tripartit (2004), però que tingui en compte molts barris de Barcelona amb aquestes problemàtiques. Que l’Ajuntament assumeixi la gestió pública de les intervencions quan la població no sigui capaç de gestionar-les». I ha incidit en el fet que «no es pot generalitzar el model d’intervenció anomenat “d’autogestió acompanyada”». La federació veïnal també ha exigit «línies de crèdit públic assequible» i, sobretot, «resoldre amb urgència les situacions desesperades amb compromisos segurs per a les famílies», amb accions que han d’incloure l’anàlisi social i estructural de l’edifici, un projecte de rehabilitació, finançament assequible i, si cal, habitatge provisional.

La veu dels barris

«De tot el que l’administració va prometre, gairebé no s’ha acomplert res. I el que s’ha fet ha estat amb retard i gràcies a la insistència de l’associació veïnal», ha explicat Miguel Romera, del barri de la Pau. I n’ha posat un exemple: «Segons l’acta de constitució de la Taula de Regeneració Urbana de la Pau, en el segon trimestre del 2023 s’haurien d’haver fet les visites tècniques oculars de les comunitats, que finalment es van fer a finals del 2024. Només s’han fet nou de les 20 inspeccions previstes. I no s’ha iniciat cap projecte de rehabilitació».

Custodia Moreno, activista històrica del Carmel, ha denunciat «situacions d’habitabilitat tan terrible que els habitants no poden assumir els costos de les rehabilitacions sense l’ajut de les administracions”. I ha explicat l’experiència del Pla de Barris: «Preveia la rehabilitació d’uns pisos, es van retirar els falsos sostres per fer comprovacions, però al final no s’ha rehabilitat res i els pisos continuen sense sostre». «Ens van oferir un pla molt bo, però a l’hora d’executar-lo, ens han deixat penjats com un xoriço», ha lamentat, i ha reivindicat que cal fer «un projecte global, a curt, mitjà i llarg termini. Això no s’arregla en un mandat”.

«No demanem que els propietaris no paguin, sinó que la gestió i els tràmits, que són complexos, els assumeixi l’administració», ha matisat Tareixa Pardo, del Besòs, que ha estat clara amb l’efectivitat del model d’autogestió de les comunitats amb acompanyament en barris d’alta complexitat: «No funciona». «Les subvencions no arriben; tot i anar destinades a la vulnerabilitat, exclouen la vulnerabilitat. I al Besòs no ens queda temps. Quan hàgim de lamentar la pèrdua d’una vida, la responsabilitat serà de la inacció administrativa», ha avisat.

A la Trinitat Vella, el canvi en les condicions dels ajuts ha bloquejat les rehabilitacions: «Primer es contemplava una cobertura del 85-90%, però l’Ajuntament la va reduir el 2024 al 40%”, explica el veí Roberto Rodríguez. «Només hi ha un parell de finques amb el projecte signat. La gent no ho veu clar. Tenen la sensació que l’Administració els té abandonats».