en defensa de la terra
El Constitucional espanyol admet a tràmit el recurs contra la Llei de les Illes que permet construir en sòl rústic

Entitats ciutadanes i més de 50 diputats impulsen el recurs contra la norma de “projectes residencials estratègics”; el GOB alerta els ajuntaments del risc de futurs conflictes urbanístics.

20/11/2025 Territori

El Ple del Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit el recurs presentat contra la Llei 4/2025 de projectes residencials estratègics, aprovada pel Parlament balear, que permet construir habitatges en sòl rústic sense serveis previs en municipis de més de 20.000 habitants, així com en sòl urbà i urbanitzable de municipis de més de 10.000.

El recurs ha estat presentat per diverses entitats ciutadanes, compta amb suport formal de més de cinquanta diputats i diputades dels grups Socialista, Sumar/Més i Mixt (Podem) i ha estat elaborat amb la participació dels seus equips jurídics.

La norma suspesa faculta projectes que poden incrementar la densitat urbanística prevista en els planejaments vigents, ampliar coeficients d’edificabilitat i introduir canvis que podrien eludir obligacions bàsiques, com la previsió d’aparcament, abastiment o infraestructures de serveis. A més, aquestes promocions podrien beneficiar-se de silenci administratiu positiu, agilitzant tramitacions de gran impacte territorial.

Els arguments del recurs

El recurs d’inconstitucionalitat situa l’ofensiva jurídica en un marc de defensa del territori, l’autonomia local i el dret a un habitatge digne. Entre els principals arguments, s’hi destaquen:

  • Altres la jerarquia normativa i la seguretat jurídica utilitzant mecanismes d’excepció per modificar sobtadament la regulació urbanística.

  • Deteriorament de l’autonomia municipal i insular, en tant que atribueix a la comunitat autònoma capacitat d’imposar projectes estratègics per damunt de les competències locals.

  • Incompliment de la legislació estatal en urbanisme i medi ambient, i ús de silenci positiu que pot esquivar controls ambientals i participatius.

  • Desprotecció del sòl rústic i regularitzacions encobertes, creant desigualtat de tracte entre ciutadans i premiant possibles infractors.

Segons les entitats impulsores, la llei opera com una porta d’entrada a l’especulació en sòl no urbanitzable, en nom de la creació d’habitatge, però sense garanties ambientals ni criteris socials.

Un nou capítol en l’ofensiva sobre el sòl rústic

L’admissió a tràmit s’afegeix al recurs ja presentat contra la Llei 7/2024 de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa. Organitzacions ecologistes com el GOB denuncien que el Parlament està teixint una arquitectura legislativa que afavoreix la urbanització del territori rural, sovint sota discursos com la simplificació burocràtica, el suport al sector agrari o la millora d’accés a l’habitatge.

El GOB adverteix que aquests discursos amagan operacions especulatives i que l’efecte acumulat pot transformar de manera irreversible el paisatge, l’activitat agrària i l’ordenació territorial de les Illes.

Avisa als ajuntaments: “Si el Constitucional anul·la la llei, hauran d’assumir-ne les conseqüències”

L’entitat també ha llançat un avís explícit als consistoris: si el recurs prospera i la llei és declarada inconstitucional, qualsevol projecte autoritzat sota aquesta normativa podria provocar contenciosos, reclamacions patrimonials i pressions de promotors.

“Els ajuntaments podrien trobar-se al centre del conflicte jurídic si han validat projectes basats en una llei que finalment pot ser anul·lada”, alerten.

El GOB ha volgut agrair la tasca jurídica i política que ha fet possible el recurs i afirma confiar en una resolució favorable a la protecció del territori.