El greu incendi a la central nuclear de Vandellòs I va marcar un abans i un després en el debat sobre la seguretat nuclear a Catalunya i a la península.

Més de tres dècades després, la progressiva clausura de les centrals nuclears sembla finalment encaminar-se cap al seu desenllaç. El tancament imminent de la central d’Almaraz, prevista per d’aquí a dos anys, obre la porta a una nova etapa energètica que fa cada cop més evident que les centrals catalanes d’Ascó i Vandellòs II no tenen cap sentit que continuïn operant.

Segons dades del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), entre els anys 2019 i 2023 s’han registrat 164 incidents a les centrals nuclears de l’Estat espanyol, dels quals 89 han tingut lloc a Ascó i Vandellòs. Diversos d’aquests han estat classificats com a INES-1, el nivell de major gravetat dins de la categoria d’incidents de seguretat nuclear i radiològica.

Aquest mal funcionament de les centrals nuclears gestionades per l’ANAV —Associació Nuclear Ascó Vandellòs—, juntament amb les inversions que caldrien per allargar la vida útil dels reactors nuclears i les taxes i impostos que han de pagar les empreses, fan inviable la seva explotació. Una situació similar es produeix a la resta de centrals nuclears de l’estat espanyol.

A principis de l’any 2025, bona part del parc nuclear a la península ha superat els 40 anys de funcionament, i tanmateix encara seguirà operant durant uns anys. Ecologistes i experts alerten que és extremadament perillós i un autèntic despropòsit pretendre allargar la vida d’unes instal·lacions obsoletes, especialment quan les mateixes companyies líders del sector nuclear, com ENDESA i IBERDROLA, també lideren el sector de les renovables. Aquesta circumstància els facilita una transició empresarial i laboral ordenada dins el seu propi grup, sense necessitat de perpetuar una indústria amb un llegat radioactiu cada cop més pesant.

El sentit comú també indica que cal aturar com més aviat millor la producció de residus radioactius, que ja s’estan acumulant a les centrals nuclears de tot l’estat espanyol. A Vandellòs II, per exemple, aquesta acumulació obliga a construir un ATI (magatzem temporal individualitzat) abans de l’any 2027. A això s’hi sumen els residus de Vandellòs I que tornaran de l'estat francès el 2028, i per als quals caldrà edificar un altre magatzem. Aquesta concentració convertirà Vandellòs en el major dipòsit de residus radioactius de l’Estat, un fet que per si sol ja hauria de descartar qualsevol prolongació de l’activitat nuclear.

La ciutadania haurà de conviure amb aquest llegat radioactiu fins almenys el 2072, any en què es preveu que estigui operatiu el magatzem geològic en profunditat. Els riscos associats —fenòmens climàtics extrems, possibles atemptats o crisis bèl·liques— fan imprescindible prendre decisions valentes i adaptades als nous temps, en els quals l’energia nuclear no té cabuda.

Aquest 19 d’octubre pot ser decisiu perquè les companyies elèctriques que gestionen les centrals d’Ascó i Vandellòs compleixin finalment el calendari de tancament pactat amb ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius). “Ja no valen més excuses”, afirmen des d’Ecologistes en Acció de Catalunya, que demanen l’execució sense demora de la desnuclearització total del país.

Recordem que Ecologistes en Acció i Greenpeace han llançat aquesta setmana una campanya oberta a adhesions de la societat civil per contrarestar les pressions interessades que volen mantenir viu el debat sobre un possible allargament de la vida d’aquestes centrals obsoletes.