El Nord no és només una geografia: és una brúixola col·lectiva i moral. Des del foc del Canigó, que cada any encén la Flama de Sant Joan i la reparteix arreu dels Països Catalans, fins a la Columna del 27 d’Octubre, que enguany ha travessat l’Albera fins al Parlament de Catalunya per remoure consciències i reprendre la feina que vam deixar a mitges el 27 d’Octubre del 2017, Catalunya Nord ens retorna sovint l’alè i la claredat que ens manquen al sud.
En un temps marcat per la confusió, la divisió i el cansament, ens cal tornar a aixecar la mirada i no perdre el rumb. No perdre el Nord vol dir no renunciar a la unitat, a la memòria ni al projecte de llibertat nacional i social. Vol dir no deixar que la resignació o el càlcul polític ens facin oblidar allò que ens va moure: la voluntat d’un poble que vol ser lliure, sencer i digne.
Catalunya Nord ens recorda que encara som nació, que les fronteres són imposicions i que el futur només serà possible si sabem reconèixer-nos en la mateixa lluita, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
No perdem el Nord, ni el Sud, ni la Franja ni les Illes.
Perquè, si una d’elles s’apaga, es fa malbé la brúixola que ens manté vius com a poble.