Al voltant de les 11h del matí una vintena de persones han accedit a les oficines de  Serveis Socials de Mataró, al carrer Puig i Cadafalch, per reclamar una “alternativa habitacional real” per a la Soledad.

Es tracta d’un cas prou conegut a la ciutat perquè fins ara, amb l’ajuda del Sindicat, havia aconseguit aturar diversos intents de desnonament. El proper dimarts 28, però, la Soledad espera un nou intent de desnonament a les 8:00h del matí, una hora en la qual sempre s’executen els desnonaments, per la intervenció de dispositius policials especials.

Des del Sindicat d’Habitatge denuncien que, ara per ara, la Soledad no compta amb cap mena d’alternativa, atès que Serveis Socials únicament ha oferit tres dies a un hostal. La Noelia, portaveu del Sindicat, valora de forma molt negativa la proposta:

“Tres dies a un hostal no valen per res i això tothom ho sap. L’únic motiu per oferir aquest recurs és el de poder justificar, sobre el paper, que sí que han fet alguna cosa, mentre deixen que les persones afectades acabin al carrer al cap d’uns dies, quan el cas ja no es troba en el focus mediàtic”.

Assenyalen, a més a més, que la Soledad fa anys que té aprovada la sol·licitud de la Mesa d’Emergència i està esperant un pis que no arriba mai. El seu cas és especialment greu per diverses raons: tant ella com la seva família tenen discapacitat i problemes de salut mental; el pis és d’un fons voltor que s’ha negat a renovar el lloguer, per bé que aquesta família monomarental estava al corrent dels pagaments. La Soledad apunta que mai ha parat de buscar pisos de lloguer pel seu compte, però cap rendista l’accepta en veure que tan sols cobra una pensió de 1.000 euros.

Els membres del Sindicat d’Habitatge que han entrat pacíficament a les oficines de Serveis Socials afirmen que no marxaran fins obtenir una negociació amb els màxims responsables de l’institució. La Noelia aclareix que es tracta d’un acte de protesta que en cap cas vol atacar ni criminalitzar els treballadors socials.

“Sabem que molts treballadors socials, a pimera línia de la crisi d’habitatge, estan farts de donar la cara mentre els responsables del desastre, els polítics, s’amaguen als despatxos. Convidem els treballados i les treballadores socials a denunciar amb nosaltres la manca de recursos i les evasives dels governs a nivell municipal, autonòmic i estatal”.