Mentre l’Estat espanyol celebra el “Día de la Hispanidad” exaltant l’imperi i la unitat imposada, per a l’esquerra independentista aquesta data és sinònim de resistència. És el record viu d’un poble que, des de fa dècades, es rebel·la contra el colonialisme, el feixisme i la negació de la seva llibertat nacional. Els Països Catalans han viscut cada 12 d’octubre com un reflex d’aquesta tensió entre dominació i dignitat.

1987: Terra Lliure contra el poder mediàtic

El 12 d’octubre de 1987, Terra Lliure va col·locar explosius al repetidor de TVE situat al cim de Sant Jeroni de Montserrat. L’acció, que va provocar danys lleus, tenia un objectiu clar: denunciar el paper dels mitjans de comunicació de l’Estat com a instruments de submissió cultural. Sis anys abans, el mateix repetidor havia estat destruït completament en una altra acció de l'organització, deixant sense senyal televisiu diverses comarques. Aquelles operacions volien evidenciar la dependència informativa i la invisibilització de la realitat catalana.

El mateix dia la policia va detenir diversos independentistes que intentaven protegir-se de les agressions que grups feixistes estaven protagonitzant al centre de Barcelona amb el beneplàcit de la policia espanyola. Entre aquestes persones detingudes es trobava Ferran Carbonell, militant del MDT, que va ser detingut quan sortia del local d'aquesta organització. Va ser acusat de portar pals per atacar els grups feixistes i va ingressar a presó.

1988: la repressió després d’una marxa antifeixista

Un any més tard, la protesta contra la celebració del Cinquè Centenari de la conquesta d’Amèrica va acabar amb la detenció de diversos militants de l’MDT. Amb la pancarta “Catalunya no és Espanya” obrint el bloc independentista, la manifestació denunciava l’exaltació del colonialisme espanyol. La resposta policial va ser dura: vulneració de drets, incompliment de l’habeas corpus i maltractament a detinguts. L’esquerra independentista va assenyalar aquells fets com una mostra més del caràcter autoritari de l’Estat.

1993: detencions massives per impedir la protesta

El 12 d’octubre de 1993, la policia va detenir 63 persones a Barcelona quan la Plataforma Antifeixista intentava manifestar-se contra la festa de la Hispanitat. Entre els detinguts hi havia 45 antifeixistes, mentre 18 ultradretans, també retinguts, van ser ràpidament alliberats. Només quatre dels antifeixistes van passar a disposició judicial. Aquell episodi va evidenciar, un cop més, la doble vara de mesurar: tolerància amb l’espanyolisme feixista i mà de ferro contra la dissidència independentista i popular.

1999: aldarulls a Sants contra la ultradreta

El barri de Sants va viure el 12 d’octubre de 1999 una jornada marcada per la repressió i la ràbia popular. Més de 700 persones es van manifestar contra un acte convocat per un partit feixista a la plaça dels Països Catalans. La policia va carregar violentament contra la marxa, utilitzant antiavalots i agents secrets. La resposta va ser espontània: barricades, contenidors cremats i vidres trencats d’oficines bancàries. El resultat: 24 detinguts i 14 empresonats preventivament. L’independentisme va denunciar que l’Estat protegia els feixistes mentre criminalitzava la resistència antifeixista.

2017: la “sang” simbòlica al Santuari dels Àngels

Tres dècades més tard, la tensió entre dominació i resistència continuava viva. El 12 d’octubre del 2017, pocs dies després del referèndum d’autodeterminació, uns desconeguts van tacar amb pintura vermella —com si fos sang— una placa de la Guàrdia Civil al Santuari dels Àngels, al Gironès. La imatge es va escampar ràpidament per les xarxes, interpretada com un gest de denúncia pels cops de porra de l’1 d’octubre. Pocs dies després, la placa va ser retirada i substituïda per una inscripció: “1 d’octubre”. El símbol de la repressió es transformava en símbol de dignitat.

Una jornada de memòria i confrontació

Del repetidor de Montserrat a la placa del Gironès, el 12 d’octubre ha estat un mirall de la història recent dels Països Catalans. Mentre l’Estat commemora el seu passat imperial, el poble català recorda les seves ferides i reafirma el compromís amb la llibertat. Per a l’esquerra independentista, no és un dia de celebració, sinó de resistència i de memòria.