Del 30 d’agost al 14 de setembre, Perpinyà esdevé un cop més l’epicentre mundial del fotoperiodisme amb la 37a edició de Visa per a la imatge . Durant dues setmanes, el centre històric de la ciutat acull 26 exposicions que mostren, sense filtres, les ferides obertes del món: guerres oblidades, crisis humanitàries, catàstrofes ecològiques i històries de resistència.

El director del festival, Jean-François Leroy, reconeix que és impossible recomanar una mostra per sobre de les altres, però admet tres que il·luminen el programa d’enguany: la retrospectiva del llegendari Jean-Pierre Laffont, amb més de seixanta anys de trajectòria; l’exposició d’Eugene Richards, que retrata els Estats Units a través de la pobresa, la violència i l’anhel de dignitat; i el treball de Brent Stirton sobre els goril·les de muntanya i la biodiversitat del Parc Nacional de Virunga, símbol d’una natura amenaçada per la guerra.

Però el festival també és l’escenari on ressonen les tragèdies més recents. Les imatges de Gaza, signades per Saher Algorra i per la fotògrafa Fatma Hassona —assassinada aquest abril a la Franja—, traslladen al visitant la devastació i el clam de llibertat d’un poble. Altres fotògrafs aporten mirades sobre Síria, Ucraïna, el Caixmir, Somàlia o el Congo, mentre que les emergències climàtiques apareixen en forma d’incendis a Califòrnia, l’assecament del mar d’Aral o les inundacions que engoleixen Jakarta.

Amb més de 240.000 visitants en l’edició passada, Visa per a la imatge reafirma la vocació de convertir la capital nord-catalana en un mirall incòmode però necessari del nostre temps. Les seves imatges no només documenten, sinó que interpel·len: ens recorden que darrere de cada fotografia hi ha vides, pèrdues i esperances. En paraules del festival, el fotoperiodisme és aquí per alçar la veu d’un món ferit que demana ser escoltat.