Terres de l'Ebre i el Camp
Esmena a la totalitat al Pla d’Infraestructures de Residus de Catalunya

La implantació d’aquest Pla podria representar que les comarques de l’Ebre i de Tarragona es consolidin com l’abocador de Catalunya.

16/07/2025 Territori

Ecologistes en Acció de Catalunya, un cop analitzada la presentació per part de l’ARC (Agència de Residus de Catalunya) de les bases sobre les que s’està redactant el PINFRECAT (Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Residus Municipals de Catalunya), exigeix al Govern que es repensi aquest estratègic pla pel greu impacte que pot causar a la sostenibilitat del país a curt i mitjà termini i al seu equilibri territorial en un aspecte tan important com el dels residus/recursos.

L’alerta emesa per l’entitat es basa en els aspectes següents del projecte de Pla:

  • Representa passar d’una gestió amb un cert grau de descentralització a una de fortament centralitzada, potenciant les grans instal·lacions, moltes d’elles allunyades dels punts de generació.
  • Elimina la responsabilitat de cada territori de fer-se càrrec dintre dels seus límits geogràfics del tractament final del rebuig que genera. Això tindrà com a conseqüència una menor pressió per als ens municipals en el repte d’adoptar mètodes de recollida selectiva d’alta eficiència.
  • Presenta una suposada millora en la recuperació (que cal diferenciar clarament de la recollida selectiva) totalment irreal en els pròxims deu anys, projectant passar del 40 al 65 % del total de residus produïts; recordem que en els darrers 15 anys, en els quals s’ha fet un desplegament de la recollida de matèria orgànica a quasi tot el territori i a molts municipis s’ha adoptat el porta a porta només s’ha aconseguit apujar 9 punts el percentatge de recuperació de materials.
  • Valorem com a pobríssimes les mesures que es proposen per pretesament incrementar de manera intensíssima l’esmentada recuperació, basades en “nous centres per a la reutilització, la millora d’instal·lacions de reciclatge actuals i la millora de la xarxa de deixalleries”. Unes iniciatives ja provades en el passat i que han tingut una incidència molt reduïda en l’increment de la recuperació i reutilització de materials.
  • Aquest més que possible fracàs en el compliment dels objectius per al 2035 deixa sense sentit la previsió de reduir el tractament finalista (que fixen a menys d’un 10% d’abocament i d’un 25% d'”altres tipus de valoritzacions”).
  • No s’especifica en quin percentatge la incineració creixerà i no s’aclareix quins seran els “altres tipus de valorització”, segurament perquè seran fonamentalment sistemes d’incineració encoberts.
  • Es menysté totalment la petjada ecològica del transport de residus que creixerà de manera molt important amb aquesta centralització del tractament.
  • Se segueix amagant quina serà la contribució de la importació en el volum de residus tractats a les plantes catalanes.

Ens preguntem, finalment, qui tindrà la responsabilitat quan el Pla d’aquest Govern no es compleixi, qui assumirà les conseqüències dels anys perduts en la gestió de residus en un context d’emergència ecosistèmica, qui explicarà a la població pròxima als grans abocadors que romandran en actiu quan, degut al quasi segur fracàs estrepitós de l’increment de la recuperació, se’ls imposin ampliacions desproporcionades…

Com a exemple del que pot representar aquest Pla, hem copsat que a la primera de canvi ja trontolla un dels principis que segons el Govern regirà aquesta nova gestió: l’equitat. Tenim notícies que en un document enviat als consells comarcals, es contempla, com a conseqüència de renunciar a l’existència d’abocadors de proximitat, trametre en un termini de 10 anys el rebuig de la Segarra, l’Urgell i les Garrigues als grans dipòsits de la demarcació de Tarragona i l’Ebre, vulnerant els principis bàsics d’autorresponsabilitat de cada territori amb les deixalles que genera i de reducció de les distàncies en el transport de residus.

A Ecologistes en Acció de Catalunya seguirem treballant per implantar la clau en el sector, el decreixement dels residus, que passa primordialment per la reducció progressiva i decidida en la seva generació i, secundàriament, per una generalització dels mètodes de recollida selectiva d’alta eficiència. Com a exemples, continuarem lluitant per implementar de manera decidida el sistema SDDR, amb xarxes de devolució al productor des d’establiments petits i grans (màquines amb remuneració en el retorn de l’envàs), les xarxes d’establiments per a reparació i intercanvi, i l’establiment del sistema de recollida porta a porta, que ha demostrat abastament ser el més eficient. En paral·lel, seguirem exigint un cànon cada cop més elevat sobre la fracció resta per forçar als ens locals a implementar sistemes més eficients i destinar més recursos a la conscienciació ciutadana.