El passat 22 de juliol, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar provisionalment el Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) que obre la porta a la construcció d’una macrofactoria de biometà al terme de la Sentiu de Sió (la Noguera). El projecte, impulsat per l’empresa Sentiu Bioenergy SL –propietat del fons inversor danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP)– i amb distribució a càrrec de Naturgy, ha estat objecte de forta oposició social i institucional.

El PEUA permet requalificar sòl agrícola de primera categoria com a sòl urbanitzable per a serveis, fet que ha aixecat polseguera entre entitats ecologistes, l’Assemblea Pagesa de Catalunya i un total de 27 alcaldies de la zona. Tots ells han denunciat que el projecte no respon a cap interès públic sinó a un negoci privat gasístic, i que vulnera criteris tècnics i ambientals.

Falta de consens i maniobres polítiques

La tramitació del PEUA ha estat marcada per la tensió. El rebuig s’ha fet evident amb milers d’al·legacions i una petició col·lectiva de reunió urgent amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que no va ser atesa fins pocs dies abans de la decisió. La trobada amb les alcaldies es va fer a Lleida, just al mateix moment en què se celebrava la sessió de la comissió d’urbanisme a Barcelona, en una maniobra qualificada d’evasiva per part dels opositors.

La reunió va acabar sense cap acord, malgrat la contundència dels informes presentats i la petició d’ajornament de l’aprovació. Paral·lelament, la Plataforma Pobles Vius va convocar una concentració davant la seu del Departament de Territori, denunciant la manca d’accés a la documentació del projecte per part dels membres de la comissió. Tot i les crítiques, la presidència de la comissió, assumida per Víctor Puga, va forçar una votació –fet poc habitual– amb el resultat de 3 vots en contra, 6 abstencions i majoria a favor.

Irregularitats i tracte de favor al fons CIP

Les entitats contràries denuncien una llarga llista d’irregularitats i un tracte preferencial del Govern envers el fons CIP. Apunten especialment al Departament d’Acció Climàtica (DARPA), que ha avalat el projecte sense informes vinculants ni garanties sobre les distàncies de bioseguretat ni l’origen de les matèries. De fet, s’ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’empresa promotora quan encara no disposava de cap permís definitiu.

També assenyalen que l’empresa ha falsejat les dades de creació de llocs de treball per obtenir la qualificació de projecte estratègic, una etiqueta atorgada pel Departament d’Empresa durant el mandat de Roger Torrent.

L’Assemblea Pagesa ha alertat, a més, que les distàncies entre la factoria i la granja més propera incompleixen la normativa (430 metres en lloc dels 500 exigits) i que la planta està sobredimensionada, fet que podria convertir-la en un focus d’importació de residus d’altres territoris.

Resposta judicial i mobilització social

Els ajuntaments afectats i les entitats contràries anuncien que interposaran un recurs contenciós administratiu i estudiaran possibles responsabilitats penals per l’actuació del Govern. Consideren que els consellers Óscar Ordeig i Sílvia Paneque són políticament responsables d’aquesta aprovació que qualifiquen d’irregular.

La Plataforma Pobles Vius i l’Assemblea Pagesa han anunciat que continuaran mobilitzades per frenar la resta de tràmits i denunciar el que consideren una nova bombolla especulativa: la del biogàs a Ponent.