Cal començar dient alt i clar que aquest mapa d’infraestructures no respon a les necessitats de transversalitat del transport públic, perquè deixa un buit al mapa d’infraestructures enorme al Baix Penedès, espai on està situada l’estació de Sant Vicenç de Calders, una de les més importants de la xarxa ferroviària de Catalunya, que rep trens de mitjana distància, regionals i de la xarxa de rodalies a través de l’eix ferroviari marítim i d’interior. Aquesta aposta ferroviària de futur per a Catalunya no contempla una connexió ni tan sols un estudi que connecti les línies orbitals del Tramcamp amb la línia orbital a través de la xarxa actual o de la creació d’una nova xarxa, com passa amb altres territoris. Els mapes de totes dues xarxes generen interacció entre els diferents municipis, però els aïllen entre si, perquè els que tenien el poder abans i els que el tenen ara no tenen en compte el buit que suposa no potenciar la connectivitat a través del Baix Penedès, que està condemnat a quedar aïllat i ser territori de pas de trens de mercaderies, sense inversions de la Generalitat o l’Estat en la millora i la connectivitat entre territoris.
De la lectura de la documentació de l’última taula de Mobilitat del Penedès, queda manifest que, per a la Generalitat del MHP Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque, el Baix Penedès no existim com a territori, i que els polítics al front de les administracions, com l’alcalde del Vendrell, es conformen amb les engrunes de les inversions, amb l’autobús exprés cap a Barcelona, que no serà suficient per satisfer les mancances en matèria de mobilitat. Els nostres polítics no tenen talla política ni capacitat de treballar en aquest àmbit, pel seu desconeixement absolut de les necessitats i per la seva manca d’implicació, perquè la realitat és que patim contínuament una desconnexió en matèria de mobilitat, tot i tenir moltes necessitats.
Caldrà afegir a aquest mapa de grans infraestructures l’Eix Transversal Ferroviari, del qual es fa ressò des de la Generalitat, que connectarà l’Alt Penedès amb Igualada i Martorell. Sumat a l’aposta per la línia orbital i a la idea —que tot i que queda sobre el paper— de fer un baixador de l’AVE a Vilafranca del Penedès, i a la proposta ferma i decidida per portar la R8 a Vilafranca del Penedès i la RT2, posa de manifest que les
grans inversions en infraestructures de mobilitat es fan a pedaços, però amb un mapa de mobilitat molt acotat.
Davant aquesta situació de manca d’inversions i de prioritats del Govern del MHP Salvador Illa, amb la consellera Paneque al capdavant del Departament de Territori, caldrà dir-los que, segons un estudi de l’IDESCAT del mes d’abril, el Baix Penedès passaria dels 118.000 habitants als 140.000 l’any 2034, una crescuda que percentualment seria la més elevada de Catalunya, mentre el mapa de les infraestructures obvia per complet la connectivitat del territori.
És, per tant, necessari recordar als que dirigeixen la Generalitat que al mapa d’infraestructures ferroviàries hauria d’haver-hi un pla de connectivitat del Baix Penedès que construeixi una realitat infraestructural que doni cobertura a tothom, amb una xarxa ferroviària dissenyada amb una visió transversal i amb un projecte de mobilitat per carretera que permeti construir sinergies entre els diferents models de transport públic, i no continuar aportant al mapa un gran buit al Baix Penedès amb manca de serveis i de millora d’infraestructures.
Des del Baix Penedès, tanco aquest article d’opinió, que confronta amb el que pensen els polítics i anuncien públicament, i que deixa palès que el pla d’inversions, una vegada més, ens ha deixat fora de tot, deixant un gran buit a les infraestructures de Catalunya, tot i ser territori de pas entre dues metròpolis amb un creixement potencial en matèria d’habitants els pròxims deu anys.