Ecologistes en Acció del País Valencià ha remés al Ministeri per a la Transició Ecològica un document d’observacions al projecte inicial d’instal·lació híbrida de 224 MW en el terme de Teresa de Cofrents (província de València), promogut per la mercantil noruega Eolus Vind. En ell, l’entitat identifica sis grans problemàtiques que qüestionen la viabilitat del projecte en els termes proposats.
1. Ocupació de muntanya d’utilitat pública sense avaluació suficient
Els 15 aerogeneradors situats en la part nord del parc eòlic afectarien directament la Muntanya d’Utilitat Pública MUP-V191 «Las Pedrizas y agregados», una figura legal que garanteix la seua conservació per la seua funció ecològica i social.
En el Document Inicial s’ometen les conseqüències legals i ambientals d’esta ocupació, incomplint la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana i el reglament que regula l’autorització d’estos terrenys.
2. Incompatibilitat amb la Zona d’Especial Conservació de la Muela de Cortes i el Caroig
La gran majoria dels aerogeneradors se situarien dins de la ZEC «Muela de Cortes y el Caroig», un espai natural protegit on existeixen hàbitats d’interés comunitari, com a matolls amb Juniperus, boscos d’alzines i zones subestépicas de gramínies.
El projecte contempla fins i tot la instal·lació de part de les plataformes de bateries i la subestació elèctrica sobre hàbitats prioritaris, alguna cosa que, segons l’organització, contradiu les Normes de Gestió d’este espai protegit.
Denuncien greus afeccions ambientals en el projecte híbrid de Teresa de Cofrents
L’organització presenta sis observacions al Document Inicial d’Avaluació Ambiental del parc eòlic i fotovoltaic de 28 grans aerogeneradors de 8 MW de potència, i una potència total de 224 MW, que es projecta a l’interior de València, alertant d’impactes severs sobre espais protegits, hàbitats prioritaris i paisatges d’alt valor ecològic.
Ecologistes en Acció del País Valencià ha remés al Ministeri per a la Transició Ecològica un document d’observacions al projecte inicial d’instal·lació híbrida de 224 MW en el terme de Teresa de Cofrents (província de València), promogut per la mercantil noruega Eolus Vind. En ell, l’entitat identifica sis grans problemàtiques que qüestionen la viabilitat del projecte en els termes proposats.
1. Ocupació de muntanya d’utilitat pública sense avaluació suficient
Els 15 aerogeneradors situats en la part nord del parc eòlic afectarien directament la Muntanya d’Utilitat Pública MUP-V191 «Las Pedrizas y agregados», una figura legal que garanteix la seua conservació per la seua funció ecològica i social.
En el Document Inicial s’ometen les conseqüències legals i ambientals d’esta ocupació, incomplint la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana i el reglament que regula l’autorització d’estos terrenys.
2. Incompatibilitat amb la Zona d’Especial Conservació de la Muela de Cortes i el Caroig
La gran majoria dels aerogeneradors se situarien dins de la ZEC «Muela de Cortes y el Caroig», un espai natural protegit on existeixen hàbitats d’interés comunitari, com a matolls amb Juniperus, boscos d’alzines i zones subestépicas de gramínies.
El projecte contempla fins i tot la instal·lació de part de les plataformes de bateries i la subestació elèctrica sobre hàbitats prioritaris, alguna cosa que, segons l’organització, contradiu les Normes de Gestió d’este espai protegit.
Foto: Oka96 (wikimedia)
3. Destrucció de sòls forestals estratègics
Un total de 16 aerogeneradors s’assenten sobre sòls classificats com a forestals estratègics pel Pla d’Acció Territorial Forestal (PATFOR). L’ocupació del projecte supera les 66 hectàrees de muntanya, sumant fonamentacions, plataformes, vials, subestació, cablejat i emmagatzematge de bateries BESS. Tot això sobre terrenys de domini públic i amb alta cobertura vegetal, la transformació de la qual és incompatible amb la seua actual protecció legal.
4. Impacte sobre una important zona ornitològica reconeguda internacionalment
Dues dels aerogeneradors es localitzarien dins de l’àrea IBA (Important Bird Area) núm. 158 «Hoces del Cabriel y del Júcar», reconeguda per SEU/BirdLife per la seua rellevància per a l’avifauna. Encara que no està declarada oficialment com ZEPA, la jurisprudència europea equipara totes dues figures, exigint les mateixes mesures de protecció per a evitar la seua deterioració. De fet, el Pla Eòlic Valencià exclou expressament la instal·lació de parcs en espais d’este tipus.
5. Risc per a aus protegides i en perill d’extinció
El projecte se situa en una àrea freqüentada per espècies rapaces com l’àguila reial, l’àguila perdiguera, l’àguila calçada o el falcó pelegrí. Algunes d’elles, com l’àguila perdiguera, estan en perill d’extinció.
El document inicial reconeix un alt risc de col·lisió amb aerogeneradors per les ZEPA adjacents («Muela de Cortes y el Caroig» i «Sierra de Martés-Muela de Cortes»), però proposa mesures genèriques i insuficients, com a corredors aeris o seguiments posteriors, sense preveure actuacions preventives contundents.
6. Absència d’un Estudi d’Integració Paisatgística participatiu
Finalment, l’organització reclama l’elaboració d’un Estudi d’Integració Paisatgística, d’acord amb la LOTUP (Llei d’Ordenació del Territori vigent), que contemple la participació ciutadana i incloga els impactes visuals acumulatius amb altres parcs ja existents.
El traçat previst se situa en ple Paisatge de Rellevància Regional 16 (Hoces del Cabriel – Caroig – Muela de Cortes), travessat a més pel GR-7, un itinerari ambiental i cultural de primer ordre que ha sigut completament ignorat en l’estudi.
Per totes estes raons, Ecologistes en Acció del País Valencià conclou que el projecte, tal com està plantejat, resulta ambientalment inviable per la seua afecció a hàbitats, espais naturals protegits, espècies amenaçades i paisatges singulars.
Per a l’organització, la implementació de plantes eòliques i fotovoltaiques ha de partir d’uns estudis que situen la seua instal·lació respectant el territori i la societat, els espais protegits i les activitats tradicionals existents.