Segons ha informat la plataforma, a mitjans de març de 2025 l’Hospital Parc Taulí va iniciar unes obres d’estabilització al meandre conegut com l’Horta d’Arraona-El Fruiterar, just al límit amb el riu, amb l’objectiu aparent de prevenir despreniments. Tanmateix, aquestes obres es van fer sense llicència municipal i no va ser fins el 10 d’abril que el centre sanitari va registrar la petició de llicència d’obres menors. La concessió de la llicència no es va signar fins al 5 de maig, un cop les obres ja s’havien enllestit.
Des de la plataforma s’assenyala la gravetat dels fets: "una institució pública com l’Hospital Parc Taulí actua al marge dels requisits legals establerts, mentre els serveis municipals no exerceixen cap funció inspectora efectiva".
Un indret amb risc geològic reconegut
La zona afectada, a la cornisa sobre el meandre del Ripoll, és una de les més vulnerables per risc d’esllavissades i retrocés del talús, segons l’Estudi per a la Identificació de Riscos Geològics a Sabadell elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’any 2019. L’estudi classifica l’àrea com a zona de perillositat mitjana per esllavissades i amb risc de despreniments, especialment per l’efecte erosiu de les crescudes del riu.
Aquest no és el primer cop que s’ignoren aquestes advertències. El 2022, el Parc Taulí va construir l’edifici "Ripoll" dins de la zona d’influència dels riscos detectats, sense incorporar les recomanacions de l’ICGC. Ara, afirmen des de la plataforma, es vol minimitzar el risc a correcuita, "quan les conseqüències podrien ser greus en cas d’un nou episodi d’esllavissada".
Crida a la responsabilitat institucional
La Plataforma en Defensa del Ripoll considera que aquestes actuacions posen en perill tant el riu com la seguretat de les instal·lacions hospitalàries, i denuncien la manca de control i rigor per part tant del Parc Taulí com de l’Ajuntament de Sabadell.
Finalment, la plataforma reclama al govern municipal (PSC-Junts) que prioritzi la seguretat i la protecció del riu Ripoll i aturi iniciatives com la MPG-132, que suposen una mercantilització del Parc Fluvial en benefici de certs interessos privats, en detriment del bé comú i de la salut ambiental del territori