La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida ha presentat l’informe favorable d’aprovació provisional del Pla Especial de la factoria de biogàs de la Sentiu Bioenergy SL del fons d’inversió CIP. L’informe no s’ha sotmès a votació de la comissió tot i que ha comptat amb l’oposició manifesta de diferents veus del món local i dels col·legis professionals representades en aquest òrgan. Com que es tracta d’una infraestructura de grans dimensions i de gran complexitat serà la comissió de Catalunya qui haurà d’aprovar finalment aquesta requalificació de sòl agrari per a que es pugui construir la central.

Una bombolla sense planificació que especialitza Ponent en la gestió de residus

La Comissió d’Urbanisme de Lleida aborda avui tres projectes de producció de biogàs (la Sentiu de Sió, Vilasana i Almacelles) i això és indicatiu del moment de bombolla que viu aquesta tecnologia i del grau de pressió que exerceix sobre el territori. Tot i el debat aparegut des de fa més de 2 anys, el govern fa avançar aquests projectes sense cap mena de planificació i això està provocant una concentració que impacta sobre la qualitat de vida als pobles, sobre l’agricultura i ramaderia i sobre el medi. En el cas de la Noguera, a 10 km a la rodona coincideixen cinc projectes similars que importen residus de tipus semblant (SecAnim a Térmens, STA a Balaguer, la Sentiu Bioenergy a la Sentiu, Noguera Renovables, a Balaguer i Linyola Bioenergy a Linyola). Això se suma a altres plantes més petites de compostatge i situa el volum total en més d’1,5 milions de tones anuals.

La Sentiu Bioenergy, una justificació falsejada des del principi

Les macroplantes de biogàs han de canviar l’ús del sòl no urbanitzable, generalment sòl agrari protegit proper a la canonada de gas de Naturgy. Per fer-ho cal que hi hagi una justificació i s’utilitza la necessitat de tractament de purins. En el cas de la Sentiu Bioenergy això té tres problemes:

1) A la comarca de la Noguera no existeix cap excedent de purins, segons reconeix el mateix DARPA en la fase ambiental del projecte.

2) L’empresa no ha aportat que la tramitació cap contracte exclusiu, verificable i avaluable, que demostri que disposa de les 300.000 tones anuals de purins. Els contractes amb ramaders només existeixen en la propaganda mediàtica del fons d’inversió.

3) Les factories de biogàs necessiten fins a un 50% d’altres matèries que no són purins per ser viables que tampoc estan disponibles localment. El purí no té potencial per a la producció de biogàs.

La combinació d’aquests fets és que cal esperar que la infraestructura esdevindrà a la pràctica una via d’importació de matèries no locals i que els purins continuaran anant al camp.

Tramitació urbanística errònia

Les normes subsidiàries de la Sentiu i la llei d’urbanisme no preveuen que una factoria de producció de combustibles es pugui ubicar en aquest sòl agrari protegit. Per aconseguir-ho, els serveis territorials d’urbanisme han forçat la tramitació per la via de la requalificació urbanística a sòl en categoria de serveis. Des del punt de vista de Pobles Vius, aquesta factoria no representa cap servei sinó un negoci privat de producció de combustibles, similar a una petroquímica, i hauria d’anar ubicada en sòl industrial.

Tracte de favor del DARPA amb conseqüències legals

La macro factoria de biogàs de la Sentiu està situada a menys dels 500 metres requerits per la legislació respecte a la granja més propera i entre els seus punts crítics per a la bioseguretat. Aquesta és la normativa bàsica que regula la implantació de noves granges o d’infraestructures que tractin residus SANDACH com és el cas. En els seus informes, el DARPA ha eludit aquesta qüestió, tot i que ha estat advertida repetidament per Pobles Vius i allò que indica la jurisprudència existent.

En la mateixa línia el DARPA va concedir 4,5 milions d’euros de subvenció a aquesta empresa sense que disposés dels més mínims permisos.

Tot plegat suposa un tracte de favor respecte al tracte que rep qualsevol pagès, ramader o ciutadà que intenti desenvolupar el seu projecte en terrenys rústics.

CIP, un fons d’inversió controvertit a l’estat espanyol

El fons CIP és conegut a l’estat espanyol pel polèmic projecte del Clúster eòlic que intenta desenvolupar a la comarca del Maestrat, a la província de Terol i que ha aixecat forta oposició i indignació territorial per la seva magnitud faraònica.

En el cas del biogàs, el fons està desplegant una teranyina societària en forma de holding que va dirigit a pagar els menys impostos possibles. La Sentiu Bioenergy SL, l’empresa que duria a terme l’activitat econòmica forma part de CI ABF I LA SENTIU HOLDCO SL, que a la vegada està integrada en un nivell superior dins de CI ABF I COBIRGY HOLDCO SCSP. I aquest entramat estaria integrat dins de l’estructura de CIP a Espanya. El mateix succeeix amb el projecte bessó que es vol construir a Linyola.

Tot plegat, atorga a la central de biogàs unes dimensions que escapen del control local.