La mercantilització de la Sanitat pública atempta contra el Dret a la Salut de totes les persones, menysté i precaritza els i les seves professionals, beneficia interessos privats en detriment dels serveis públics i s’enfoca només en la intervenció sobre les malalties – perquè és el que permet facturar i obtenir benefici econòmic – en comptes d’establir polítiques transversals que fomentin la salut.

Alhora, aquesta mercantilització i aquest afany de negoci fa que l’administració pública, servint als interessos privats, prioritzi l’atenció hospitalària i estructuri el sistema sanitari al voltant d’aquesta. La conseqüència directa és que l’Atenció Primària de Salut (APS) no rebi, ni de lluny, els recursos suficients per a desplegar els valors que la caracteritzen (que sigui accessible, longitudinal, global i coordinada), malgrat hi ha evidència robusta que el sistemes sanitaris que pivoten sobre l’APS com a eix central són més equitatius, efectius i obtenen millors resultats en salut a un cost menor (són més eficients).

Aquest paradigma hospitalocèntric i mercantilista emana del mateix model sanitari català, fonamentat en la concertació i la col·laboració públic-privada, que és el principi que regeix la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC). En aquest sentit, prop del 75% del pressupost va a serveis concertats amb proveïdors de tot tipus, i la fiscalització dels recursos públics i de la gestió sanitària brilla per la seva absència.

Si bé en un inici, quan es van traspassar les competències sanitàries, podia tenir sentit concertar la gestió sanitària perquè no hi havia prou infraestructures públiques, el que ha succeït posteriorment, durant dècades, en les quals s’ha permès que Fundacions i tota mena d’ens privats ampliïn les seves xarxes de negoci, a costa dels diners públics i de la nostra salut, no té cap justificació que s’empari en l’interès públic.

Ha quedat demostrat que aquest sistema públic-privat no beneficia ni a la població ni a les treballadores, i cal un canvi de paradigma per a avançar cap a una gestió directa que garanteixi que els recursos públics van a parar allà on cal: possibilitar que totes les treballadores gaudeixin d'unes mateixes condicions laborals i salarials dignes i oferir un servei de qualitat.

Precisament enguany, al llarg del 2025, hauran caducat tots els concerts hospitalaris, fet que obre una oportunitat única en dècades d’iniciar aquest canvi de paradigma. A més, es dona la circumstància que les directives comunitàries del 2014 eliminen la possibilitat de fer contractes de gestió de serveis públics mitjançant concerts, en el seu lloc cal fer concessions de serveis o contractes de serveis, en funció de si s’assumeix o no el risc operacional. O bé dur a terme una gestió directa.