Aquest divendres 23 de maig de 2025 a les 19 h, l’Ateneu del Pallars acollirà una conferència organitzada per la Fundació Reeixida i l’ANC del Pallars Jussà dedicada als independentistes que durant la dictadura de Primo de Rivera, van voler escapçar la màxima figura de poder a l’estat espanyol.
Aquesta temptativa frustrada de regicidi, marcà la trajectòria del moviment independentista català.
El centenari del complot de Garraf
Amb motiu d’aquesta efemèride, la Fundació Reeixida, fidel a la seva tasca de difusió de la memòria col·lectiva de la resistència nacional, organitzarà, explicarà i situarà dates, llocs i protagonistes dels fets, començant per la població natal de Jaume Compte.
De fet, aquest intent no reeixit d’atemptar contra Alfons XIII arran d’un viatge del monarca espanyol a Barcelona a finals de maig de 1925, englobà l’acció de diversos militants separatistes integrants del grup La Bandera Negra (BN) de l’interior, suborganització creada dins Estat Català (EC), amb l’ajut d’alguns membres del Grup dels Set, procedents de la branca d’acció directa d’Acció Catalana (AC) i de la Societat d’Estudis Militars (SEM).
Coneguda a l’exili la notícia d’aquest fracassat intent d’atemptat, mentre Macià el desaprovà, Cardona no sols el beneí, sinó que adoptà fins i tot per al seu grup el nom de Bandera Negra. S’escenificava d’aquesta manera el trencament definitiu entre els dos caps més importants del separatisme català d’aquests anys.
Detinguts i torturats els seus principals responsables (Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Miquel Badia, Deogràcies Civit o Emili Granier Barrera, entre els més coneguts), foren jutjats per un “Consejo Supremo de Guerra y Marina”, enmig de tot una sèrie de greus irregularitats.
A banda d’altres penes menors a la resta d’acusats, aquest tribunal militar condemnà quatre d’ells a “la pena de reclusión perpetua con la accesoria de inhabilitación absoluta perpetua”.
A l’interior, el fracàs del complot del Garraf provocà la desarticulació d’EC, i, de fet, els escamots no tornaren a reorganitzar-se pràcticament fins al 1928, quan la dictadura començà a donar els primers indicis de la seva crisi, mentre que la repressió comportà també la dissolució de la SEM, amb la detenció el 17 d’agost de 1925 de Miquel A. Baltà, aviat coberta, sota iniciativa de Josep M. Batista i Roca, amb la formació d’altres grups armats clandestins com l’Organització Militar Catalana (ÒRMICA) o l’Organització Secreta 1640.
Finalment, el mes d’abril de 1930, després d’una molt dura reclusió a diversos penals de l’Estat espanyol com els d’Alcalà de Henares, Ocaña o el Dueso, la crisi de la dictadura militar facilità l’indult i posterior sortida de la presó de tots els condemnats, enmig d’una important campanya pro-amnistia.
Lloc: Ateneu del Pallars, Rambla Dr.Pearson
Divendres 23/5/25 a les 19 h.
Objectiu: matar el Rei,
Amb:
Frederic Porta
Politòleg i doctor en Història Contemporània
ORIOL FALGUERA
President de la Fundació Reeixida