El 28 d’abril, passades les 12.30 hores, es va produir una apagada de tot el sistema elèctric peninsular, cosa que es coneix com a caiguda a 0 de tensió. Un esdeveniment històric que va deixar la totalitat de la península ibèrica (Espanya i Portugal) sense electricitat durant diverses hores. Tot i això, les Illes Balears i Canàries, així com a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, no han patit talls en el subministrament. La raó principal és que aquests sistemes no peninsulars tenen una connectivitat molt reduïda o inexistent amb la resta de la xarxa.

Arran d’aquest esdeveniment, han sorgit nombroses informacions, moltes meres especulacions i manifestacions interessades. Davant d’aquesta situació, Ecologistes en Acció vol fer una reflexió cauta i rigorosa, que ajudi a clarificar i que ofereixi credibilitat  davant la desinformació i els “bulos”.

Què NO sabem?

• La causa que ha iniciat la fallada en cadena, de moment l’única cosa que es coneixen són especulacions. Algunes han estat desmentides de manera oficial, però continuen circulant per xarxes socials.
• Les decisions d’operació preses per Red Eléctrica abans, durant i després de la caiguda a 0.

En aquesta situació Ecologistes en Acció recomana la cautela, l’anàlisi assossegada i no compartir informació de la qual se’n desconeix la procedència i la veracitat.

Què SÍ sabem?

• L’operació de la xarxa elèctrica no sols requereix que hi hagi una producció d’energia, sinó que aquesta es mantingui dins d’uns paràmetres concrets de freqüència i tensió. Perquè aquests paràmetres es mantinguin és necessari, entre d’altres, que la producció i el consum elèctric es mantinguin més o menys equilibrats, és a dir, es produeixi el mateix que es consumeix.
• Segons REE i Moncloa, l’apagada va arrencar després d’una “oscil·lació molt forta en els fluxos de potència”. Després, durant cinc segons, va desaparèixer de la producció l’equivalent al 60% del consum (uns 15 GWh), cosa que va provocar una caiguda generalitzada de la tensió elèctrica que va portar a una fallada total del sistema.
• Els protocols de REE fan que es dissenyi la xarxa per poder suportar la caiguda de dos centrals grans de producció de forma simultània (n-2), la caiguda experimentada de producció ha estat molt superior a la dimensionada i força excepcional.
• A partir de les interconnexions franceses i marroquines, sumat a les centrals hidroelèctriques i de cicle combinat, s’ha repotenciat línia a línia el subministrament elèctric del territori.
• Com va passar a la pandèmia i a la DANA, la resposta de la societat ha estat de solidaritat. Moltes persones voluntàries han estat als carrers ajudant els qui ho necessitaven. En comptes d’estendre el pànic, els carrers s’han omplert de gent per compartir la vida i comentar les informacions que arribaven a través de la ràdio, sense oblidar aquelles persones que s’han quedat atrapades per l’apagada i no han pogut intercanviar amb ningú dubtes, inquietuds i incerteses.
• La continuïtat dels serveis públics ha estat garantida. Ahir allò públic va sortir reforçat per la gent treballadora que va sostenir amb professionalitat, civisme i solidaritat el caos provocat per l’apagada. Si cal invertir en alguna cosa és en infraestructures civils i públiques, recursos que sostinguin les persones. Ni augment de la despesa militar ni privatitzacions.
• Recordem que aquesta situació és eventual per a la majoria de la població, però hi ha barris com la Cañada Real (Madrid), Padre Pío, Amate o Su Eminencia (Sevilla) que enfronten aquests talls de forma permanent o freqüent.
• No podem oblidar que en altres països i territoris són situacions que succeeixen de manera habitual per la manca d’estabilitat de la xarxa , la manca de subministraments energètics per les tensions geopolítiques (Pakistan) o fins i tot és utilitzat com a arma de guerra (Gaza o Ucraïna).
• Ahir es va adquirir més consciència que mai de la importància de l’energia a les nostres vides. L’accés a l’energia és un dret fonamental per desenvolupar una vida digna i està recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents. Per tant, hauria de ser una realitat per a totes les persones i ser considerat com un servei essencial.

Què hem de tenir en compte?

• El sistema elèctric ibèric fa mesos que opera una xarxa elèctrica on la producció renovable a les hores centrals del dia és important. El 16 d’abril del 2025 es va assolir el 100% renovable durant unes hores, replicant la fita del 16 de maig del 2023, quan es va mantenir durant 9 hores. Una gran quantitat d’energia renovable al sistema no és la causa de l’apagada; de fet, és una bona notícia perquè aquesta penetració ens permet evitar tones d’emissions.
• Les renovables presenten reptes addicionals en la gestió de la xarxa elèctrica, com ara la necessitat d’emmagatzematge, una planificació adequada quant a les tecnologies a instal·lar o la necessitat d’establir tecnologies i mesures addicionals per mantenir freqüència i tensió o eliminar la reactància de la xarxa. Però hi ha solucions suficients per assolir una xarxa elèctrica 100% renovable.
• Les nuclears han estat de les primeres a desconnectar, aquestes triguen força temps a poder incrementar o reduir la seva producció, cosa que les fa inútils per evitar aquestes oscil·lacions brusques de la producció. Assenyalar la continuïtat de les nuclears com a mesura per enfrontar aquesta crisi és fal·laç, oportunista i interessat.
• Ecologistes en Acció reclama una planificació urgent de la xarxa elèctrica, la caiguda a 0 de la xarxa és un toc d’atenció que ens hauria de portar a una planificació adequada de la xarxa elèctrica. Actualment la liberalització del sector i de Red Eléctrica Española ha deixat en mans dels beneficis i el mercat la ubicació i el dimensionament de la producció renovable. En lloc de planificar un mix energètic equilibrat de tecnologies solar, eòlica, hidràulica i emmagatzematge, es deixa a la voluntat de grans empreses la ubicació d’aquests projectes. Això fa que en determinades comunitats s’estigui apostant tot a la solar o tot a l’eòlica, cosa que debilita la capacitat de resposta davant d’oscil·lacions del subministrament elèctric.
• Un sistema més descentralitzat i més basat en microxarxes podria aportar resiliència al sistema elèctric davant d’aquest tipus d’esdeveniments. Apropar la producció als punts de consum, així com apostar per un autoconsum renovable que no depengui de la connexió a xarxa ha de ser prioritari. Això no implica la renúncia al transport d’energia ja que pot ser imprescindible un suport extern a aquestes microxarxes.
• No són admissibles les declaracions a favor del manteniment dels combustibles fòssils com a mesura de seguretat. Hi ha alternatives renovables per garantir la continuïtat de serveis bàsics, però cal un debat social que determini els usos prioritaris de l’energia i estableixi mesures per garantir les respostes davant d’emergències a mitjà, curt i llarg termini.