El 26 de gener de 1641 es produeix la victòria catalana a la Batalla de Montjuïc en el marc de la Guerra dels Segadors.
El 10 de desembre de 1640, els terços espanyols van derrotar les milícies de la Generalitat a la batalla del Coll de Baleguer, a prop de Tortosa, on els soldats catalans van ser superats pels terços. L'exèrcit realista va arribar així davant dels murs de Tarragona que va lliurar-se a l'exèrcit espanyol (però no Riudoms, Vila-seca, Valls i Cambrils que es van negar a rendir-se i per això bona part de la seva població va ser executada).
Les forces reials espanyoles van prendre Vilafranca i Sant Sadurní d'Anoia fet que va produir una gran commoció a Barcelona; Pau Clarís va ordenar el sometent general el 25 de desembre de 1640 i va reunir 5.000 homes, que van ser enviats a Martorell. Mentre s'ordenava a Josep Margarit (un dels principals caps militars de les tropes catalanes) que descendís de Montserrat amb les seves tropes al camp de Tarragona i hostilitzés l'exèrcit reial.
El 16 de gener de 1641, els Braços van acceptar la proposta de constituir la República Catalana sota la protecció de França, i el 17 de gener ho feu el Consell de Cent El dia 21 els catalans havien estat derrotats per les tropes reials espanyoles a Martorell, trobant-se a les portes de Barcelona. El gruix de l'exèrcit castellà amb la infanteria dirigida pel duc de San Jorge (que morirà 5 dies després), va arribar al Llobregat, provocant la retirada catalana de Martorell, travessant el Pont del Diable.
L'exèrcit enviat per Felip IV a Barcelona disposava de 23.000 infants, 3.100 genets i 24 peces amb 250 artillers i va desplegar de la manera següent:
Avantguarda al comandament de Torrecusa amb: un batalló de cavalleria (duc de Sant Jorge) amb 500 genets, 3 regiments d'infanteria, 2 terços (Castella i Guipúscoa) i el terç irlandès de Tyrconnel.
Batalla al comandament del marquès dels Vélez: 100 genets escorta del marquès, un tros de cavalleria pesada de 600 genets, un altre tros de cavalleria lleugera Filangieri, 1 terç vell de Pedro de La Saca, 2 terços espanyols (Alonso de Calatayud).
Rereguarda amb les 24 peces d'artilleria, l'hospital i el bagatge: 1 terç dels Presidis de Portugal, 1 terç Vell de Fernando de Tejada, 1 terç való, 1 terç portuguès (aquells dies Portugal va aprofitar que les tropes de Felip IV estaven destinades a Catalunya per declarar la independència) i algunes companyies soltes italianes (500 genets).
Guarnició catalana de Montjuïc 9 companyies de miquelets, part del terç de Santa Eulàlia, el capità Cabanyes amb 200 miquelets i 300 soldats vells francesos. Durant la batalla van anar a Montjuïc tota la cavalleria de Barcelona (600 o 900 cavalls).
Quan les primeres tropes reials van arribar al cim de la muntanya de Montjuïc, molts soldats catalans i francesos van fugir excepte una companyia de miquelets que va fer front a l'atac, delmant els atacants i eliminant els oficials castellans (matant el duc de San Jorge). Defensaven Montjuïc tan sols uns 600 infants catalans a més de la cavalleria.
A les tres de la tarda, els espanyols van intentar un nou atac en massa, i van arribar al peu de les muralles però varen ser rebutjats. Al final els atacants es van retirar fins a Sants on tenien la seva caserna general. L'exèrcit reial castellà va abandonar Sants i va retrocedir cap a Martorell, abandonant les peces d'artilleria, i després va marxar fins a Tarragona. Al cap de 7 dies l'exèrcit espanyol va arribar a Tarragona amb 16.000 homes i 2.500 genets.