Com ha estat el cas dels darrers anys, milers de dones s’han manifestat arreu de la nació catalana mostrant la seva indignació davant la desigualtat i les injustícies que pateix encara el sexe femení ofegat, un dia i un altre, per diferències visibles en tots els camps: diferències de salaris, imposicions per la força, abusos sexuals ... i un degoteig terrible de maltractaments que, massa sovint, acaben en assassinats. Any rere any milers de persones (de totes les edats i no tan sols, dones) es manifesten expressant cada dia amb més claredat les seves crítiques al sistema polític i social avui encara vigent.

Aquest moviment de fons està marcant cada vegada amb més precisió l’objecte de les seves reivindicacions: des de les minyones o dones de fer feines a les llars, les assistentes o criades dels llocs públics i els hotels, a les treballadores, mestresses de casa o professionals de tota mena que ja no accepten les discriminacions i injustícies quotidianes ... totes han dit: prou! I apunten directament cap a les causes de fons que les oprimeixen. A Barcelona, la pancarta de la manifestació més nombrosa (300.000 persones segons l’organització) afirma amb rotunditat: LES CURES SOSTENEN LA VIDA.

Així sintetitzen la importància de la tasca menyspreada a què es veuen lligades com a dones, mostrant la voluntat de fer-la valorar socialment com cal (i, per tant, per a fer-la retribuir o compartir plenament, independentment del sexe de cada persona). I a Tarragona un altre lema exclama sense concessions: PATRIARCAT I CAPITAL, ALIANÇA CRIMINAL, mostrant que la realitat opressiva que arriba al crim (feminicidi) no és cap casualitat ni cap tradició heretada sinó que té un origen sistèmic: la causa és el sistema social i econòmic imposat per la política del poder constituït, el sistema patriarcal-capitalista. I davant la deriva totalitària del capitalisme del temps present un altre lema ha aparegut en aquestes mobilitzacions: CONTRA EL FEIXISME, MÉS FEMINISME.

Tota aquesta ebullició del poble català és una prova clara que, ara són les dones (i els homes que els donen suport), que van esdevenint conscients del fet que la llibertat individual va lligada a la llibertat col·lectiva. Una realitat que l’Assemblea Nacional Catalana ha afirmat amb una claredat diàfana apuntant a l’objectiu: DONES LLIURES EN UNA TERRA LLIURE.

Així de clar i contundent.

Llibertat.cat – Redacció