“La majoria dels homes, a pesar que la naturalesa els ha lliurat des de temps enrere de conducció aliena (naturaliter maiorennes), romanen amb gust sota ella al llarg de la vida, a causa de la mandra i la covardia. Per això els és molt fàcil a uns altres erigir-se en tutors… Per covardia paguem al sacerdot perquè ens garanteixi el cel i al metge perquè ens garanteixi la salut” (Kant)

Aquesta crida de Inmanuel Kant en el seu assaig Què és la Il·lustració? (1) podem traslladar-ho perfectament a l'actualitat rememorant el cop d'estat mundial establert a partir de l'11 de març del 2020, cop d'estat del qual estem encara purgant unes penes sense haver comès delicte. O Sí?

Perquè no voler saber, no voler pensar, pot, en segons quines circumstàncies, convertir-se en còmplice dels delinqüents, en una col·laboració necessària per a la consumació del delicte. 

No tracto de fer apologia de Kant, perquè va deixar molt clar que els individus poden fer crítiques en tots els aspectes, inclòs a l'Estat, però aquestes crítiques no deslliguen als homes de complir amb les seves obligacions i amb les lleis, com a gran defensor que va ser de la monarquia, el capital i l'Estat. Però va incloure una crida als membres de les congregacions religioses perquè en els seus àmbits defensessin les tesis il·lustrades enfront dels dogmes religiosos que en l'assaig esmentat l'exposa així: “Pretendre que els tutors del poble (en qüestions espirituals) siguin també menors d'edat, constitueix un absurd capaç de desembocar en l'eternització de la insensatesa”

Avui, amb les religions en declivi, ocupant el seu lloc les congregacions científiques com a úniques posseïdores de la veritat, hauríem de fer un paral·lelisme amb Kant i fer una crida als científics honestos que s'allunyin de la tutela de la màfia químic-farmacèutica i que no solament defensin verbalment altres veritats, sinó que actuïn formant part d'un exèrcit dispers, que aquí i allà manté una guerra de guerrilles enfrontada a les institucions emanades de l'anomenat Gran Reinici.

Dins de tres mesos es compliran quatre anys de l'inici de la guerra mundial empresa per les grans corporacions, secundades tàcita o explícitament per l'auto nomenada esquerra tant política com sindical, contra la majoria de la humanitat. Sabent que aquesta majoria està composta pel proletariat, tant el que està en actiu com el que està exclòs del procés de valorització del capital, inserit en les grans perifèries del sistema capitalista mundial.

Víctor Gómez Pin es pregunta: Està l'ésser humà condemnat a pensar que subsistir ja és molt… O és pensable una societat en la qual ningú estigui privat de la possibilitat de fertilitzar les facultats que ens caracteritzen com a espècie entre els éssers vius i animats? I afegeix “Però pensar és duríssim, suposa vèncer constantment la inèrcia i el costum, suposa vèncer-se constantment a si mateix” (2)

És que no hi havia, i hi ha, elements suficients per a posar en dubte i actuar en conseqüència contra la barbàrie científica a sou del capitalisme globalista? Serà pel que esmenta Gómez Pin?

Com és possible que s'acceptin les ordres dels qui diuen ser els amos del coneixement, els “tutors” de la nostra salut i de la nostra vida, quan són els mateixos que donen cobertura científica als que deterioren la nostra salut i ens embarguen la vida? En el seu moment Mao va reflexionar sobre aquesta qüestió i va concloure que “el coneixement és ciència, i la ciència no pot admetre la més mínima hipocresia, la més mínima presumpció; el que exigeix és certament el contrari: honestedat i modèstia”. (3)

La guerra del 2020 no ha acabat, simplement està latent a l'espera d'una nova ofensiva d'àmbit mundial que pot tenir el seu zenit a l'abril del pròxim any mitjançant noves armes, una d'elles, la que pot resultar més mortal, serà d'acceptació del nou Reglament Sanitari Internacional de l'OMS, imposat pel Fòrum Econòmic Mundial, el qual ja vaig analitzar en articles anteriors. (4)

Retornant a l'expressió kantiana “SAPERE AUDE”, qui haurien d'estar en primera fila, a l'avantguarda d'aquesta lluita desigual, haurien de ser els i les comunistes posant en pràctica “alternatives que sustentin la vida humana i la gestació d'una nova civilització” com diu Maurici Abdalla (5). Però mentre es mantingui l'arterioesclerosi militant basada en la consigna pura i simple serà difícil encapçalar aquesta enorme tasca.

En altres paraules, i en referència al que haurien de ser les organitzacions comunistes i el paper dels militants en elles, Fernando Martínez Heredia l'expressa de la següent forma: “No s'és militant malgrat tenir criteris propis; per a ser militant s'exigeix tenir criteris propis. Tenir criteris no pot ser vist com un defecte, compensat per les virtuts que tingui el subjecte pensant: ha de ser considerat com una de les seves majors virtuts. La militància és un esglaó més alt en l'espècie humana només si fa al subjecte més complex, més capaç, més solidari, més humà, millor persona.” (6)

En conclusió: Per a afrontar les pròximes ofensives de l'Imperialisme S. a. cal vetllar per l'intent d'agrupar diferents destacaments comunistes que, sota les premisses descrites, pensin, sàpiguen i siguin capaces d'organitzar la resistència, que sense abandonar l'enfrontament quotidià protagonitzat a través de diverses organitzacions socials en els marcs laborals, siguin capaços de concretar actuacions alternatives que entrelluquin el compromís de defensar la vida, no la vida dins del capitalisme, sinó una vida prenyada d'una nova civilització.

(1)  http://www.swarthmore.edu/Humanities/mguardi1/espanol_11/kant.htm

(2) Víctor Gómez Pin. Reducción y combate del animal humano. Ariel 2014

(3) Mao Zedong. De la pràctica

(4) https://mpr21.info/mientras-suenan-los-canones-disparan-contra-la-soberania/  

(5) Mauricio Abdalla. O principio da cooperaçao; em busca de uma nova racionalidade. 2002

(6) Fernando Martínez Heredia. Necesitamos un pensamiento crítico. Temas nº 20-21. Julio 2000