Si hi ha un acte d’amor,
aquest és la memòria.
Montserrat Roig (1941-1991)
En Llamp ens ha abandonat, ha marxat, m’ha deixat més sol encara. Era un gat vell com jo, ja tenia 16 anys, i darrerament m’havia dit que estava cansat, que ja no li abellia de jugar amb la pilota de goma, ni amb el cabdell de llana, ni amb el seu cordill d’entretenir-se, només prendre el Sol al balcó i mirar el camí que feien els núvols blancs.
Ara, a la tardor, quan la natura s’adorm, s’ha adormit en Llamp. A en Llamp, l’Oriol i jo no el podíem estimar més, ell m’havia dit que també ens estimava, m’ho deia amb els ulls i quan parlàvem.
Ell va viure la creixença dels meus dos fills, l’Arnau i l’Oriol, m’ha fet companyia en les glaçades nits d’hivern i en els estius xafogosos. L’estimo perquè ha estat el meu amic i confident, perquè ha estat el nexe d’unió amb l’Oriol tots aquests anys, perquè amb la seva mirada m’ha ajudat en els moments de tristesa i solitud.
L’Oriol i jo sempre hem estat al seu costat,l’hem estimat, ha tingut una vida llarga, de gat feliç.
He tingut quatre gats a la meva vida, en Dumbo, quan jo era un infant, el Peluc, la Crispeta i en Llamp, aquest el que més he estimat.
El meu fill i jo hem dormit amb en Llamp, la seva escalfor ens ha reconfortat. Encara que ja no hi sigui, aquestes nits d’hivern li seguiré acariciant el pèl sedós i fent-li petons al cap i les orelles.
El nostre gat estimat ha traspassat a la mitjanit del 23 al 24 de novembre. Està enterrat a Dosrius, on va néixer, enmig de pins i roures alterosos on dorm el son etern, colgat sota una muntanyeta de pedres. Ploro el seu traspàs, perquè amb ell ha marxat una part de la meva vida, del meu passat al costat dels meus fills. Mai l’oblidaré, ni la mirada dels seus ulls grocs de color de Lluna.
L’aniré a veure ben aviat al paradís dels gats, on ben segur que és feliç empaitant alguna gata maula i menjant el pinso que més li agrada, i sobretot recordant-nos a l’Oriol i a mi que tant l’hem estimat i estimem.
Agustí Barrera
Arenys de Munt. 24 novembre del 2023