Municipals 2023
La FAVB demana una nova ordenança de terrasses a Barcelona
16/05/2023 Territori

La lluita per l’espai públic fa anys que es produeix de forma intensa a la nostra ciutat. Barcelona és una ciutat petita, molt densa i molt urbanitzada. La pandèmia va posar sobre la taula la necessitat, també el dret, de disposar de més espais públics per als veïns i veïnes. Espais com carrers i passeigs, places i, òbviament, parcs i jardins.

Un d’aquests conflictes es fa avui molt evident entre la restauració i els veïns i veïnes per l’espai a voreres i places, deixant clar que això no treu importància al paper que juguen les terrasses com a eix vertebrador social, quan els diferents usos de l’espai públic estan equilibrats. Deixant a banda el tema de la mobilitat, està clar que els espais de voreres i places estan sent fagocitats pel negoci privat de la restauració. Una situació que se sustenta en una realitat molt evident: que és una activitat molt rendible, ja que el cost actual de les taules a l’espai públic és ínfim per als restauradors.

Segur que a molts ciutadans i ciutadanes els sorprendrà saber que l’any 2010 (no fa tant), hi havia 3.535 llicències de terrasses als carrers de Barcelona. Avui n’hi ha gairebé el doble, 6.501. Segurament també sorprendrà saber que la densitat de taules per hectàrea a Barcelona és de gairebé tres; per contra, a Madrid és d’una. O que el cost de la taxa actual (amb les rebaixes per la Covid) en les zones “A”, les més comercials, és d’1€ per dia i taula (sí, un euro!).

La FAVB ha estudiat aquest creixement i teniu totes les dades al document Evolució de l’espai de les terrasses de restauració a la ciutat de Barcelona. Maig de 2023.

En aquests dies de propostes electorals, demanen un compromís polític per al pròxim mandat que impliqui refer l’ordenança amb canvis significatius, com que es limiti el gran nombre actual de taules a l’espai públic -en especial a les zones ja massificades per establiments-, amb horaris compatibles amb la vida ciutadana, d'acord amb la normativa d’accessibilitat, amb unes taxes ajustades a la realitat de preus de la ciutat i que prohibeixi qualsevol tipus de climatització a les terrasses. I, sobretot, que es reforci l’àrea d’inspecció municipal i s’endureixi el règim sancionador per lluitar contra l’enorme grau d’incompliments que es dona per tota la ciutat.