El comissari del CME que va acatar i legitimar el cop contra la democràcia del 155, acceptant substituir el major Trapero, indegudament cessat, i posar-se a les ordres d'una autoritat forània enemiga, ha estat destinat a Madrid on podrà satisfer els seus interessos personals-familiars i seguir mostrant simpatia, subordinació i servilisme a les institucions autocràtiques de la metròpoli colonial, en perfecte sintonia amb la línia seguida pels successius departaments d'Interior "independentistes".

A Catalunya, estem immersos en plena campanya de les eleccions municipals, un espectacle molt poc edificant on els artistes d'ER, Junts i la CUP tracten a la ciutadania com a mancada d'intel·ligència. Hem escoltat l'irreconeixible Junqueras reivindicant el passat, present i futur independentista de la formació que presideix (quan des de l'octubre de 2017 només han fet que allunyar-nos d'aquest escenari).

La llista de "Trias" fa un tuf autonomista que fa feredat: la número 2, Neus Munté, va sortir del govern poc abans de l'1-O; la númerio 4, Victòria Alsina, va ser una ferma defensora de seguir formant part del govern autonomista d'ER del que n'era casualment consellera; el número 4, Damià Calvet, a les primàries de Junts defensava un programa tan independentista com el d'ER; la número 5, Joana Ortega, ex-Unió i destacada autonomista del Pdecat, etc.

A la CUP estan tan desnortats que han de treure a escena Anna Gabriel, tan radical, desobedient i ferma ella, que va entregar-se voluntàriament a un tribunal que no reconeix com a competent, vestida i pentinada en contra de la seva pròpia imatge mostrada al Parlament, per no haver d'enfrontar-se al dur i inassumible tràngol de ser potser detinguda i posada a disposició judicial per a ser alliberada seguidament. Sort que va reivindicar que per a ells "la independència no és un eslògan, sinó una voluntat sentida i profunda".

Polítics "independentistes": la ciutadania està farta de retòrica, d'independentisme de boqueta i de suposades voluntats, exigim fets, fets que ens apropin a la independència i no que ens allunyin a passos de gegant, com passa des de finals de 2017. Hem de pensar seriosament si no ha arribat el moment de deixar de votar a qui s'ha sotmès a Espanya i practica l'autonomisme. Una cosa hem de tenir clara: només canviaran la infame dinàmica si els resultats electorals els són desfavorables o mobilitzats, els ho exigim.

Enfront d'aquest desolador panorama al Principat, volem destacar dues bones notícies: la primera, la defensa de la nostra llengua protagonitzada per uns quants ajuntaments de la Catalunya Nord, enfrontant-se i desobeint una jacobina decisió judicial que va anul·lar el reglament que permetia l'ús del català en els plens municipals. Estem molt orgullosos d'aquests/es patriotes, servidors/es públics/ques de la part de la nació ocupada per França, que haurien de servir d'exemple i font d'inspiració als dirigents nostrats.

La segona bona notícia és la nova condemna a Espanya per part del Comité de Drets Humans de l'ONU que ha dictaminat que la suspensió com a diputat del president a l'exili Carles Puigdemont, a l'empara de l'article 384 bis de la LeCrim, va suposar una vulneració del dret fonamenal a la representació política. El compliment d'aquesta resolució hauria de comportar no només la derogació de l'esmentat precepte de la LeCrim, sinó dels articles 6.2 i 6.4 de la LOREG i 25.4 del Reglament del Parlament de Catalunya.

ELS MOSSOS D'ESQUADRA DEFENSAREM LES INSTITUCIONS CATALANES I VETLLAREM PER GARANTIR ELS DRETS I LES LLIBERTATS DELS NOSTRES CONCIUTADANS. TAMBÉ EXIGIM EL RETORN A CASA DELS EXILIATS, EL FINAL DE LA REPRESSIÓ DE L'ESTAT ESPANYOL, INCLOENT-HI L'ESPIONATGE IL·LEGAL, I LA CULMINACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA APROVADA PER LA MAJORIA DE LA CIUTADANIA.

Guilleries, 22 de maig de 2023