Guillem Agulló va ser assassinat a Montanejos l’11 d’abril de 1993 per un grup de neonazis, entre ells Pedro Cuevas, encausat també a l’Operació Panzer.
El moviment veïnal va recollir milers de signatures i l’adhesió de 90 entitats sota la campanya Fora el coronel perquè fos el carrer del Coronel Sanfeliu, militar de l’exèrcit espanyol destinat a Cuba i les Fil ipines, el triat per aquest canvi.
Dimarts passat va fer 30 anys que Guillem Agulló, militant independentista, antifeixista i antira cista vinculats a Maulets, va ser assassinat per un grup de joves neonazis a la localitat de Montanejos. Entre ells i el declarat autor material de l’assassinat de Guillem hi havia Pedro Cuevas, conegut neonazi imputat també a l’Operació Panzer. Només va complir quatre anys dels 14 als que els van sentenciar.
Durant tot aquest temps han estat múltiples les joves i no tan joves que han vetllat perquè la seva memòria i el que representa no s’esborrés. En aquesta lògica, l’any 2016 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar dedicar un espai de la ciutat a Guillem. La premsa d’aleshores, explicava que el consis tori volia així refermar el seu compromís en la lluita contra els delictes d’”odi, el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia”. De fet, en una declaració institucional avalada per tots els grups, l’Ajuntament reconeixia la lluita “incansable” duta a terme per la família del jove valencià assassinat l’any 1993 per mantenir viva la memòria del seu fill. Així i tot, set anys després, l’Ajuntament no ha fet cap moviment al respecte.
Aprofitant l’avinentesa, i en un context on el nomenclàtor dels carrers de la ciutat està canviant i està sent sotmès a votació, una plataforma veïnal es va erigir amb el suport de més de 90 entitats i més de dos milers de veïnes per canviar el nom d’un carrer del Clot-Camp de l’Arpa dedicat al Coronel Sanfeliu. Van presentar aleshores una instància demanant el canvi de nom d’aquest carrer ple de Guillem Agulló al·legant que així es compliria el que ja havia estat aprovat.
El Coronel Sanfeliu va ser un militar de l’exèrcit espanyol durant el segle XIX. Va ser un personatge especialitzat en la contrainsurgència i la repressió dels moviments d’alliberament dels pobles on com- batia, com ara Cuba o Filipines, sent el braç executor de les polítiques colonials i imperialistes de l’estat espanyol en l’àmbit militar.
La CUP Barcelona exigim que es faci efectiu el canvi de nom del carrer Coronel Sanfeliu pel de Guillem Agulló al barri del Clot. Per aquest motiu avui, com s’ha fet també a altres municipis dels Països Cata- lans, s’han modificat simbòlicament les plaques del nom d’aquest carrer. Així, volem exigir aquest canvi concret, però també donar èmfasi a la necessitat de canviar la imatge que volem que projecti la ciutat. Els carrers, les places, els entorns descriuen i expliquen a qui es referencia i a qui es recorda i, per tant, qui es defensa.
En aquest sentit, i en la dinàmica de construir referents comuns, és inconcebible que l’Ajuntament de Barcelona utilitzi el nomenclàtor de la ciutat com a moneda de canvi amb els moviments socials de la ciutat prometent noves propostes de noms que mai s’acaben de materialitzar i tan sols serveixen per dilatar en el temps les peticions d’entitats i plataformes. Aquesta és una realitat que hem viscut en els darrers anys i que cal revertir.
La CUP Barcelona ha proposat també que s’ampliï la partida econòmica de forma substancial per a la re- cuperació de la memòria històrica a la ciutat via els programes de memòria democràtica i Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. És necessari ampliar la mirada i incloure referents i passats que no es tenen en compte també des d’una perspectiva antifeixista i antiracista. Barcelona és una ciutat amb molta història interna, però també amb molta història compartida.
Pel que fa a referents, compartim amb l’Ajuntament la voluntat de caminar cap a uns carrers on la presència de les dones sigui major. Segons dades del mateix consistori, a finals de l’any 2022 hi hav- ia 392 dones al Nomenclàtor sobre un total de 4.704 vials, el que suposa un percentatge d’un 8,33%. En canvi, el número de carrers amb noms d’homes era de 1.666, un 35,41% del total. Tot i així, i veient positiva la tendència, entenem que amb aquest argument no tot s’hi val i allò aprovat l’any 2016 s’ha de materialitzar. Utilitzar les dones no pot ser cap moneda de canvi per als moviments antifeixistes i inde- pendentistes de la ciutat que amb la xarxa veïnal volen honorar la memòria de Guillem.