"JA NO ENS ALIMENTEN MOLLES, ARA VOLEM EL PA SENCER"
Després que durant dies se’ns amagués el contingut real a les i als pensionistes, al conjunt de les persones treballadores i a la ciutadania, el BOE ha publicat la nova reforma de pensions, la presentació de la qual és molt diferent del contingut real. El títol recull moltes de les nostres exigències: ampliació de drets dels pensionistes, sostenibilitat, fi de la bretxa de gènere. Però és un maquillatge retòric per a un nou endarreriment de fons que no s’esperava d’un govern que es va comprometre en el seu programa a defensar el sistema públic de pensions i els drets de les persones pensionistes i treballadores.
No hi ha dubte que es millora puntualment la situació present. Es recull, de manera limitada, el destopall de les cotitzacions màximes, cosa que hem exigit des de fa 5 anys. També és positiu el càlcul computat per a 30 anys per als nous pensionistes, que permet durant 3 anys mantenir el comput actual, davant les exigències de la Comissió Europea de fer-ho extensiu des del 31 de desembre de 2022, això hagués afectat a milers i milers de nous pensionistes en els propers anys.
Però el decret té una versió obscura que no s’explica. Primerament, no recull la nostra exigència dels 15 anys de còmput. És força significatiu parlar de bretxa de gènere , però es tracta de reduir-la per eradicar-la no omplir titulars amb un relat que únicament intenta aproximar-se al que proclamem cada setmana en les nostres lluites al carrer. El decret hauria de recollir el complement de la bretxa de gènere a les actuals pensionistes tant en pensions contributives com no contributives, les dones pensionistes són les que cobren menys degut a les baixes pensions, més del 50% del col·lectiu pensionista està precaritzada o ratlla la pobresa.
En segon lloc, anuncien una sèrie d’increments amb xifres irreals, d’aquesta manera condemnen a les persones pensionistes que no tinguin càrregues familiars a mantenir-se en el llindar de la pobresa, introduint un factor de resta amb el concepte de renda mitjana. La lectura atenta de la Llei mostra que aquests increments solament s'assoleixen en alguns supòsits, que exclouen a milions de dones vídues i sobre tot en poc temps els fa irrellevants. Les promeses d’augment d’aquí a 4 anys, és simplement fum. Perquè ho haurà de gestionar un altre govern, i el més important, davant la situació inflacionària actual, aguditzada per la nova crisi bancària, ningú pot assegurar res del que passarà d’aquí a 4 anys. L’IPC acumulat pot ser el 20, 30 o el 40%. Per tant, comprometre’s a un 10% en 4 anys no és una pujada, sinó lligar-nos de mans per al futur, com ha passat en la signatura de diferents convenis per algunes direccions sindicals, que semblen no conèixer quin és l’increment real del cost de la vida per a les persones pensionistes i treballadores. TOTES AQUESTES RAONS REFERMEN ENCARA MÉS L’EXIGÈNCIA D’UNA PUJADA DE LES PENSIONS MÍNIMES ARA I AQUÍ DE 1.080 EUROS.
En tercer lloc, no es comenta res de la reducció de l’edat de jubilació de 67 anys a 65 anys, malgrat que totes les forces sindicals van signar aquest malaguanyat acord.
En quart lloc, s’incompleix l’exigència de portar a terme una auditoria pel Tribunal de Comptes, amb garanties de transparència dels comptes de la Seguretat Social.
Finalment, no s’han revertit les privatitzacions del sistema de pensions malgrat que de nou estan en fallida als EEUU i a Europa els fonts privats de pensions. Mentre els lloros neoliberals continuen intoxicant els mitjans parlant d’una falsa fallida del sistema públic de pensions al 2040 i amagant les comptes de les nostres cotitzacions, els sistemes privats estan en fallida actualment (per exemple, a Suècia després de la
fallida del SVB s’han esfumat 8.000 milions d’euros dels pensionistes del seu sistema privat) això sembla que no tingui importància per al govern ni per als sindicats.
La realitat és que la lluita és l’únic camí. La raó per la qual s’ha aplaçat bona part de les reformes exigides pels financers a través de la Comissió Europea és gràcies a la nostra lluita. No se’ns ha tingut en compte ni reconegut a l’hora de negociar, se´ns ha ocultat la informació fins el darrer moment, en els mitjans tracten de robar-nos els nostres arguments compartits per milions de persones per encobrir la lletra petita de les seves lleis, però és precisament la nostra mobilització el que està evitant la retallada dels nostres drets.
Es tracta d’una lluita de llarga durada que s’expandeix per tot el país i penetra en tots els àmbits de la societat: amb reivindicacions del 8M, la sanitat, l’educació, la defensa de les residències i molt aviat amb la joventut i les treballadores i treballadors, que s´adonaran de l’intent d’estafa al qual són sotmesos amb els seus sous diferits que són les pensions.
Mentre ells tracten de confondre, nosaltres cridem a persistir en la mobilització i la pedagogia social davant d’aquest intent de confusió i d’anestesiar-nos per robar-nos els nostres drets. No ens donem per vençuts, al contrari, aquesta mateixa setmana que pretenien satisfer les nostres exigències per desmobilitzar qui ens donen suport, la realitat és que:
a) Asjubi40 ha portat al Parlament Europeu la petició de 40 anys cotitzats sense cap penalització, difonent àmpliament la seva justa reivindicació.
b) Al País Basc i Navarra, els pensionistes del MPEH han mantingut una forta mobilització, incloent a Bilbao un tancament de desdejuni exigint la pujada immediata a 1.080 euros i denunciant la llei, amb el suport de COESPE i de tot el moviment pensionista . Una mobilització que ha culminat amb una enorme manifestació juntament amb les treballadores i els treballadors i els i les joves el passat dissabte pels carrers de Bilbao.
c) A França l’intent de sostreure la reforma del Parlament després de 5 vagues generals ha provocat una gran convulsió social d’una gran magnitud que són l’exemple per a tots els i les treballadores d’Europa i que hem donat el nostre suport i solidaritat.
Malgrat totes les confusions que el poder financer tracta de crear mitjançant els seus mitjans de comunicació i lobbies de pressió que actuen dins dels parlaments, dels governs, forces polítiques i sindicats, la realitat dels fets s’imposarà.
Com deia en Tenorio: "Los muertos que vos mataís gozan de buena salud". Malgrat tot i de què fa anys se’ns dona per morts, el moviment pensionista està més viu que mai, construint l’argumentari, la seva unitat en la diversitat, el relat de tants intents de confondre´ns. Aquí estem a les places i als carrers i així seguirem mentre tractin de robar-nos.