L’Aràbia Saudita continua sent el primer receptor d’armament espanyol, seguit de França, Gran Bretanya, Turquia, Alemanya, Singapur, Malàisia, Oman, Mali i Itàlia. Pel que fa a les exportacions autoritzades, la llista també l’encapçala l’Aràbia Saudita, seguit del Canadà, Gran Bretanya, Itàlia, Turquia, Ucraïna, França, Corea del Sud, Alemanya i Sèrbia.
Armes a Ucraïna, en suport a la guerra
El primer semestre del 2022 el Govern espanyol va autoritzar exportacions d’armes a Ucraïna per valor de 209,7 milions d’euros i en aquest mateix període va exportar 18,3 milions d’euros. El material autoritzat i exportat s’inscriu a les categories de material militar següents; categoria 1: fusells, metralladores i revòlvers; categoria 3: Municions; categoria 4: bombes, torpedes, granades i míssils; categoria 5: ordinadors de bombardejos, equips de punteria per a canons; i categoria 13: planxes de blindatge i peces de protecció.
Aquestes exportacions aniran en augment, no només perquè el material autoritzat és superior a allò exportat, sinó per la pròpia durada de la guerra; en la mesura que s’allargui en el temps, les exportacions de material militar augmentaran i tot sembla indicar que s’ampliaran a altres categories de material pesant i ofensiu com el recentment anunciat dels tancs Leopard.
Armes per a la guerra al Iemen
Les exportacions aquest semestre per a l’Orient Mitjà segueixen la mateixa tònica, sense canvis respecte a anys anteriors. El material militar exportat a països de la regió representa el 27,7% del total exportat. Els principals receptors han estat l’Aràbia Saudita, les exportacions de la qual han ascendit a 302,2 milions d’euros; Oman, amb 33,3 milions d’euros; i els Emirats Àrabs Units, amb 17,3 milions d’euros. L’Aràbia Saudita ha rebut 1 corbeta, fabricada per Navantia i valorada en 261,6 milions d’euros i municions de 155 mm valorades en 26,1 milions d’euros (tot això armament de combat). Oman ha rebut municions diverses i vehicles terrenys. Els Emirats Àrabs Units han rebut eminentment sistemes de direcció de tir, sistemes de control remot i aeronaus i UAV i vehicles terrenys.
L’Aràbia Saudita, que lidera l’adquisició de material de defensa a la regió, té dos fronts oberts. D’una banda, aspira a ser la potència regional, disputa aquesta posició a l’Iran. I per altra banda, lidera la coalició que intervé militarment al Iemen. Tant l’Aràbia Saudita com els Emirats Àrabs han portat a terme atacs indiscriminats contra la població civil iemenita, considerats crims de guerra. Són especialment alarmants per raons humanitàries les vendes de munició a l’Aràbia Saudita, que per les seves característiques escapen de qualsevol mecanisme de control a posteriori.
Armant Àsia
Àsia Pacífic ha passat a ser el focus on es disputarà l’hegemonia mundial i, per tant, una regió que lentament s’està militaritzant. És una regió que comença a tenir un pes important en despesa militar i adquisicions d’armament de nova generació. Les empreses espanyoles intenten aconseguir una part d’aquest mercat. Aquest primer semestre del 2022, el govern va autoritzar exportacions de material militar per valor de 225,7 milions d’euros i s’ha exportat material militar per valor de 182,9 milions d’euros, un 14,1% del total de les exportacions.
Les principals destinacions han estat: Singapur amb 68,8 milions d’euros en material, principalment en recanvis d’aeronaus; Malàisia amb 45,3 milions d’euros en recanvis d’aeronaus i armes de foc; el Pakistan amb 19,4 milions d’euros principalment en equips electrònics, guerra electrònica i armes de foc; Filipines amb 17,5 milions d’euros, principalment en municions i dispositius; i Corea del Sud amb 14,1 milions d’euros, principalment en aeronaus i equips electrònics.
Material antiavalots al Perú
Aquest primer semestre del 2022 el govern espanyol ha autoritzat l’exportació de material antiavalots a la policia del Perú per valor de 6,3 milions d’euros. Segons el govern, al llarg d’aquest semestre no es va exportar aquest material, potser s’ha exportat el segon semestre. Donada la situació social al país seria convenient aturar aquestes exportacions.
Considerant el delicat del material que s’exporta i ateses les conseqüències humanitàries d’aquestes exportacions, cal una transparència més gran per part del govern espanyol, més informació sobre el material específic que s’ha exportat, així com sotmetre a debat al Congrés dels Diputats, abans de ser autoritzada l’exportació.
Alhora, instem al govern espanyol a eliminar les exportacions de material militar i de doble ús de la llei de Secrets Oficials; això facilitaria el control polític en l’acció del govern per part del Congrés dels Diputats i de les organitzacions de la societat civil.
La política per sobre de tot
Les exportacions d’armament a Ucraïna demostren que, a Espanya, el comerç d’armament s’està fent servir com a instrument d’intervencionisme militar. No és un fenomen nou, ja va aconseguir l’autorització d’exportacions a l’Iraq a partir de l’any 2014.
A més, sembla que ni el Tractat sobre el Comerç d’Armes, ni la Posició Comuna 2008/944/PESC de la Unió Europea en matèria d’exportació d’armes no han suposat un obstacle per poder exportar armes a Ucraïna. L’òrgan administratiu competent per autoritzar a Espanya les transferències d’armament, la JIMDDU, no ha fet res més que recolzar les decisions prèviament adoptades pel govern. En el cas de les exportacions a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units també sembla clar que la JIMDDU està fent una interpretació molt poc exigent de la legislació. Tot això demostra que, en aquesta matèria, prevalen els interessos polítics, relegant a un segon pla les conseqüències que aquest armament pugui tenir tant de manera immediata com en el futur quant a vulneracions de drets humans.