Ja ho va advertir l’economista marxista i basca d’origen català Nekane Jurado, fa dos anys, en els primers mesos del confinament. Els grans canvis econòmics i estructurals a nivell mundial vindrien de la mà de la digitalització, de la robòtica, del control social i del terror entre la població. Una població silenciada, emmudida o entretinguda. Ara el terror a un virus, ara una guerra, l’encariment desorbitat dels productes bàsics i energia, els fantasma de les migracions com a palanca dels autoritarismes, amenaces diàries de catàstrofes naturals i prediccions apocalíptiques... Un reset per desplegar un nou ordre de relacions socials i econòmiques, que substancialment sols canvia per empitjorar les condicions de vida de la classe treballadora i de les persones més humils. Més controlats, més espoliats, més resignats, més dependents de pantalles i missatges, davant dels quals ja coneixen les nostre reaccions en pocs segons. En molt poc temps l’enemic tradicional dels drets, la justícia social i les llibertats ens ha guanyat la partida. I ho ha fet amb el nostre beneplàcit, tàcit, curiosament.

Nekane Jurado ho va advertir fa dos anys. I Jordi Pigem ha estat una de les poques veus que des de casa nostra s’ha atrevit també a qüestionar tot això -ara fa un any- de forma molt coincident al seu llibre Pandèmia i postveritat. La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial.

Aquests dies altres veus han assenyalat amb preocupació la derivació i els efectes de la implantació d’un model de control tecnològic i de robotització en la nostra societat. Un exemple, l’article “Un negoci perillós” de Mercè Ibarzs a Vilaweb sobre els riscos creixents del pagament electrònic. Tothom n’és conscient, que potencia el consumisme, el control social, la usura dels bancs, arruïna milers de llocs de treball, malmet l’autonomia personal... Però el pagament electrònic s’hi imposa, tot i les resistències i reaccions, com l’article citat. La moneda física ja és un objecte de “persones grans.”

Un altre article, “ChatGPT: algunes interioritats inquietants del projecte d’intel·ligència artificial que fascina el món”, també publicat a Vilaweb, ofereix algunes respostes als dubtes per a profans sobre aquesta revolució tecnològica que pretén substituir el pensament humà, que en els darrers dies ha esclatat i no per casualitat. Ja ho tenim aquí. I no en un plantejament teòric.
 
Davant de tot això, què podrem fer, més enllà de lamentar-nos que “Nosaltres no som d’eixe món...”?