La CUP de Reus demana que es posi fi al malbaratament alimentari als tres mercats municipals de la ciutat: Carrilet, Central i Del Camp. La regidora Mònica Pàmies desgrana una proposta que implica diferents agents del territori per tal de signar un conveni que hi posi fil a l’agulla.
“Els mercats públics han de ser referents i models per aconseguir el nivell zero de malbaratament alimentari”, ha subratllat la regidora ecologista. Pàmies ho ha esgrimit després de denunciar les quantitats de malbaratament alimentari a escala mundial, tant en la producció i la distribució com en el consum. “Comptant només els que són a les nostres mans, un terç dels aliments es fan malbé o es malbaraten: en societats com la nostra, es llencen entre 95 i 155 kgs de menjar per persona cada any”, ha denunciat.
Pàmies ha defensat que els mercats tenen una funció de cohesió social i ha posat d’exemple la lluita de la candidatura cupaire en defensa del mercat del Carrilet. “La CUP hem estat aportant models de gestió, d'acció i de promoció dels mercats de Reus”, ha destacat.
La cupaire ha apostat per un conveni de col·laboració entre paradistes dels diferents mercats municipals i les entitats i associacions que tenen refugis d'animals de granja al territori. La regidora ecologista ha proposat que els mercats cedeixin la fruita i verdura descartades per a la venda a aquestes associacions, cosa que suposa un estalvi en la taxa de la brossa dels mercats en reduir-ne la seva generació. “Les entitats es comprometen a la recollida d'aquesta fruita i verdura, respectant un calendari setmanal acordat. Ambdues parts redueixen la seva despesa econòmica i col·laboren en el benestar animal i amb entitats sense ànim de lucre”, ha defensat.
Pàmies ha inclòs la proposta en un marc més general, on recorda les propostes fetes durant la campanya del Carrilet, per a implicar diversos actors més. En aquest sentit, hi ha inclòs la pagesia, la gent que treballa la terra, la universitat i els professionals de la cuina. La formació cupaire aposta tant per la recuperació de productes típics del territori, com per l'activació de la vida rural a través de la producció alimentària de proximitat i dels petits productors locals, reduint la petjada ecològica del transport i de l'emmagatzematge. També aposta per potenciar l'economia agroalimentària local per tendir cap a l'autosuficiència alimentària, la promoció de dietes alimentàries que milloren la salut de la ciutadania i, finalment, la creació d’un espai educador i formador en tècniques culinàries més eficients que ajuden a recuperar i conservar els aliments.
Així mateix, ha destacat que cal trobar noves estratègies més sostenibles per a produir i consumir els aliments. En clau d’acció individual, ha proposat “organitzar i planificar la compra dels aliments; recuperar models culinaris anteriors i adaptar-los als estils de vida moderns d'alimentació i de vida; recuperar aliments, formes de preparació i formes de cocció del passat, desconeguts o oblidats, i enfortir les economies locals aprofitant els cultius de proximitat”. Pàmies ha sintetitzat que “si cultivem a prop, guanyem en el control del procés de distribució”.
Pàmies ha anunciat que hi ha parades que ja s’han mostrat disposades a aquesta col·laboració. Per a la cupaire, cal una acció conjunta amb els tres mercats municipals. “El conveni actual del Mercat del Camp amb espigoladors, per a eliminar el malbaratament en origen és el camí a seguir, però cal anar més enllà”, ha conclòs.