Companys, companyes interines,

Davant la manca d’una proposta clara i suficient per a l’estabilitat del personal interí en frau de llei per part dels sindicats que convoquen la vaga i grups afins que li donen suport, la PINDO ha decidit no recolzar-la pels següents motius:

1. La Pindo va nèixer per assolir la fixesa de totes les docents interines en frau de llei i no caurem en més paranys. Defensem únicament els interessos d’aquest col.lectiu que ha sigut maltractat i oblidat durant anys, més de 30 anys, pels sindicats i governs. Nosaltres continuem defensant totes les reivindicacions que hem fet des del primer dia i que podeu veure en els nostres comunicats. No poden dir el mateix els sindicats i grups afins. Lluny queda el dia que signàvem comunicats conjunts amb els altres grups per denunciar que la llei 20/2021 no sanciona l’abús a l’Administració, si no que sanciona al treballador fent-li passar per uns processos oberts que no garanteixen, de cap manera, que la persona abusada pugui ser estabilitzada.

Des de llavors el camí dels sindicats i afins ha estat còmplice amb l’administració del disseny d’uns processos NO d’estabilització, sino de selecció, que sancionen el treballador en abús provocant que milers de treballadors i treballadores, puguin perdre la feina.

Els sindicats convocants i grups afins ni tan sols aporten un criteri clar sobre les prioritats de les seves demandes (sembla que volen acontentar tothom ara que venen eleccions sindicals).

2. La proposta actual dels sindicats i grups afins no serveix per una estabilització real i no s’ajusta a la legalitat. Els sindicats demanen a les meses de negociació un compromís de l’administració per arribar a un pacte d’estabilitat per als qui no superin els processos d’estabilització. Però les propostes sobre com es pot garantir l’estabilitat en el marc de l’actual llei no s’acaben de concretar mai. La llei diu que després dels processos d’estabilització es podran obrir borses de treball per aquells que no l’hagin superat, amb la finalitat de cobrir vacants sempre de caràcter temporal i limitat a 3 anys com a màxim. De quina manera es pot garantir l’estabilitat amb aquestes condicions? La llei està feta per a la reducció de la temporalitat i per reforçar el caràcter temporal del personal interí, per tant és incompatible amb l’estabilitat del personal interí. Els sindicats i grups afins no ens diuen tota la veritat!

3. Per això, creiem que les seves intencions no són clares i manquen del mínim respecte als treballadors, que tenim dret a que “els nostres representants” ens informin clarament de les seves propostes quan som convocats a una vaga. Algú podria pensar que no volen l’estabilitat real dels interins i que actuen en connivència amb l‘administració per guanyar temps, a l’espera que s’executi el fals procés d’estabilització i impedir una mobilització col·lectiva interina.

El pitjor de tot és la hipocresia del nostre govern, sota un discurs proeuropeu, universalista i inclusiu, no sols no reconeix els errors comesos i busquen una reparació sinó que trampegen la llei premeditadament comprant voluntats per no pagar cap sanció.

La intenció del Departament d’Educació, lluny d’estabilitzar les treballadores en frau de llei, les precaritza encara més i les aboca a l’atur o a fer substitucions, o bé contractes de màxim tres anys en el millor dels casos. No tenen voluntat política d’estabilitzar-nos.

4. En aquesta convocatòria el pacte d’estabilitat no es planteja com a línia vermella dels sindicats alhora de negociar amb el departament, és evident que les prioritats dels sindicats i els seus interessos no coincideixen amb el del personal interí en frau de llei. Per nosaltres, la primera prioritat de l’educació pública actual hauria de ser l’estabilitat real del personal interí (el 40% de la plantilla), complint amb la normativa europea, que estableix clarament que en l’abús de temporalitat la víctima és el treballador i l’abusador ha de compensar a la víctima. Però l’administració no ens reconeix com a víctimes i per als sindicats només som un percentatge de vots minoritari que no és útil per als seus càlculs electoralistes: per a ells no tots el treballadors som iguals.

5. No hem sigut cridats a cap negociació col·lectiva com interlocutors en una taula de mediació, ni tan sols els sindicats ens comuniquen les seves propostes. Les úniques parts que estan negociant una solució són l’administració i els sindicats, en connivència i sincronia, amb prestacions i contraprestacions mútues, representant els seus propis interessos i no el de les víctimes. Existeix una convergència d’interessos entre l’administració i els sindicats per evitar complir la llei i frustrar una reivindicació col·lectiva dels interins? Amb l’incompliment de la llei empenyen a les víctimes a recòrrer a la via judicial, cercant una solució individual però no col·lectiva.

6. El disseny del Concurs de Mèrits ha servit per dividir encara més el col·lectiu interí, establint arbitràriament una separació per mèrits del tot artificiosa. Som davant d’uns autèntics jocs de la fam, que està tenint unes conseqüències sagnants. És una de les pitjors infàmies que pot protagonitzar una institució educativa.

7. Nosaltres NO volem obeir ordres de governs i sindicats, que pacten el que volen i decideixen per nosaltres. Nosaltres sí tenim clar que la primera prioritat per al bon funcionament d’una democràcia, les institucions, la sanitat i l’educació pública hauria de ser el compliment de la llei i la sanció a les administracions per l’abús dels seus treballadors en frau de llei.

La prioritat ha de ser l’estabilitat real i legal del col·lectiu interí:
pel compliment de la llei,
per la dignitat dels treballadors,
per la funció docent i sanitària
per l’escola i la salut pública
per la democràcia, que no vol dir alternança del poder sinó govern del poble, per al poble i pel poble.

Per això, participarem només en accions que defensin com a prioritat l’estabilitat real de tots els treballadors en frau de llei en el marc de la normativa europea (sense dividir, sense matisos) perquè som interins en frau de llei que mereixem justícia. Cal sanció a l’administració i no al treballador víctima de maltractament.

Som un col.lectiu de treballadores sense ingerències polítiques ni sindicalistes, no rebem ajudes econòmiques, no som delegats sindicals alliberats de la professió docent amb diners de tots.

L’únic que ens mou és fer complir la llei europea, d’obligat compliment per a tots el estats membre de la Unió Europea. La Generalitat té l’obligació de complir la llei, els sindicats de defensar la vulneració dels drets dels treballadors. Ni una cosa ni l’altra s’està complint. La Generalitat està actuant com una empresa que acomiada de forma improcedent els seus treballadors i treballadores, per renovar la plantilla i estalviar costos.

Treballarem per continuar denunciant aquestes injustícies. Seguirem caminant, no callarem mai, i no ens tindreu silenciades, davant totes les trampes i enganys dels governs i sindicats per no complir amb la llei europea.

Instem a tots els interins d’educació a que prenguin consciència que el fals procés d’estabilització serà injust només que deixi un treballador en abús sense fixesa.

Aquest lluita va de dignitat i de ser humans.
Per justícia.
Aquí estem, no ens rendim.
Anem cap a una vaga interina
Una interina en frau = Una plaça fixa!!!