El 2014 es va penjar a la xarxa el documental LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada, que recupera el vessant polític, l’activisme cultural, associatiu i humà de la generació i de la trajectòria de Josep de Calassanç Serra i Puig "Cala".

Des de Llibertat.cat ens vam afegir a la recuperació de la memòria d'aquest lluitador independentista en l'aniversari de la seva mort. Un recordatori extensible a tota una generació que va fer possible que actualment els plantejaments d'alliberament nacional s'hagin consolidat entre la majoria de la població catalana. Noms com Toni Lecha, Ramon Rocabayera, Antoní Massaguer, Ramon Subirats, Rosa Naval, Joan Mateu, Josep Lluís Perez, Sebastià Salellas, Josep Vidal "Marinu", l'Eva Serra, germana d'en Cala o Jordi Moners...,  han fornit d'esperit de resistència la nostra història petita més recent per bastir un futur de dignitat com a poble.

Josep de Calassanç Serra i Puig "Cala" (1951 - Montpeller, 18 de desembre de 2011).

Fill de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols i germà  les militants independentistes Eva i Blanca Serra. De ben jove va participar de la fundació del PSAN, el 1969. El 1975 es va exiliar a la Catalunya del Nord, un camí que va emprendre de nou el 1978, perseguit per la policia espanyola per la seva militància independentista. 


El 1974 va passar a formar part del PSAN-Provisional, essent-ne un dels seus impulsors principals, i va participar en el procés de confluència del PSAN-P i l'OSAN que donarien lloc al partit Independentistes dels Països Catalans (IPC).

Durant els anys 1974-1979 va treballar a la imprempta Mar Blava de Barcelona, on s'imprimien clandestinament gran part dels cartells i materials d'agitació del PSAN-Provisional.

El "Cala" va assumir el paper de dinamitzador del que havia de ser una futura organització armada independentista, iniciativa sorgida d’anàlisis precedents madurades al si del PSAN-P ("Què és el PSAN-P?") i dels anomenats acords de Fontpedrosa (1978).

El "Cala" va ser un membre destacat i fundador de Terra Lliure, organització armada a la qual va deixar de pertànyer el 1983, després de la II Assemblea, juntament amb altres militants que mantenien un posicionament tàctic diferenciat de la resta de l'organització.

A causa d'aquest compromís va haver de fugir junt amb la seva companya Dolors Serra i establir-se a la Catalunya Nord arran de la mort de Fèlix Goñi, mentre aquest activista participava en una acció el juny del 1979.


Durant les dècades que va viure a la Catalunya Nord va exercir d'editor i llibreter, promocionant la recuperació de la cultura catalana. Entre els seus treballs cal destacar l'elaboració del llibre Qui sem els catalans del nord.

Va participar activament en la vida social i cultural nord-catalana, va impulsar l'associació cultural Aire Nou de Bao, a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) i a l'equip Criteri, així com a Ràdio Arrels. En aquest sentit, el 2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord. 


Durant els darrers anys abans de la seva mort va ser president del Casal Jaume I de Perpinyà i un important activista cultural, polític i social vinculat a l'independentisme català. També va participar en la primera Conferència que va donar lloc a l'ANC.

L'any 2005 va tornar a ser detingut i denunciat per la Guàrdia Civil, aquest cop per portar un CAT a la matrícula quan travessava la frontera de la Jonquera amb la seva parella.