El passat dissabte 26 de setembre, l’Auditori de Sant Martí va acollir la 1a Convenció “Per un país lliure d’amiant!”, organitzada per la Comissió contra l’Amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) i Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant. La jornada va comptar amb la intervenció d’experts en la matèria i un programa que incloïa quatre taules rodones monogràfiques i la lectura d’un manifest demà dimarts, 29 de novembre, s’entregarà a la Taula del Parlament de Catalunya, i que reivindica la necessitat d’aprovar amb urgència un Pla Nacional per l’Erradicació de l’Amiant i una Llei per Erradicar l’Amiant de Catalunya.

L’acte, al qual van assistir unes 250 persones, va comptar amb ponents d’alt nivell, com ara Yvonne Waterman, presidenta del Fòrum Europeu sobre l’Amiant (EAF), i l’europarlamentari Nikolaj Villumsen -que va intervenir a través d’un enregistrament-. Entre els assistents, hi va haver una nodrida representació dels moviments veïnal, social i sindical de Barcelona, de Catalunya i de l’Estat. Entre els representants polítics, van destacar les intervencions d’Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, i el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que va anunciar la creació, demà dimarts, d’una Oficina per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, amb una dotació de 10 milions d’euros, i el compromís d’impulsar la Llei per Erradicar l’Amiant de Catalunya el 2023.

Els organitzadors de la convenció consideren que les mesures anunciades per Aragonès van en la bona direcció, però ni de lluny permetran fer front a la gravetat del problema. Primer, cal conèixer l’abast i els detalls de l’Oficina anunciada. Sobre el Pla Nacional per l’Erradicació de l’Amiant, el president va dir que veuria la llum el 2023, però cal recordar que ja l’havia anunciat el 27 de desembre de 2019 -un retard injustificable-. I sobre la necessitat d’aprovar una Llei, va ser excessivament imprecís quan va dir que en “parlarien” el 2023. Quant a l’anunci de destinar 10 milions d’euros a la lluita contra l’amiant, cal aclarir a què es refereix. No sabem si inclouen o si s’afegiran a les partides ja compromeses però no executades: desamiantat de Badia del Vallès, retirada dels sostres d’amiant afectats per la pedregada a la Bisbal, subvencions en marxa... En tot cas, és una xifra del tot insuficient per treure els 4,2 milions de tones de fibrociment que hi ha a Catalunya i que la Unió Europea demana que eliminen abans de deu anys. Aquesta voluntat econòmica ha de quedar reflectida en els pressupostos de la Generalitat que en aquests moments s’estan discutint. El tractament de l’amiant necessita la implicació de totes les Administracions.

Aquest dimarts, a les dotze del matí, una delegació dels organitzadors de la convenció lliuraran el Manifest “Per un país lliure d’amiant!” [podeu consultar-lo en les pàgines 4 i 5 d'aquest document] a la Taula del Parlament de Catalunya i exigirem als grups polítics -amb els quals ens haurem reunit abans- que estiguin l’altura per fer front a una pandèmia creixent i molt silenciada, que segons calcula la Unió Europea, comportarà, si no fem res, 60.000 morts a l’Estat espanyol. Després de l’entrega del manifest, atendrem a la premsa.