Emergència Climàtica
Els països més rics destinen 30 vegades més recursos a la despesa militar que al finançament per al clima
15/11/2022 Drets i Llibertats

Mentre autoritats de tot el món es reuneixen a Egipte a la 27a cimera anual pel clima, un nou informe revela que la despesa militar està aprofundint la crisi climàtica en augmentar les emissions, desviar-ne diners i alimentar els conflictes als països més vulnerables a la crisi climàtica.

L'informe “Els danys col·laterals del clima”, elaborat per l'organització internacional de recerca Transnational Institute, juntament amb Stop Wapenhandel (Països Baixos) i Tipping Point North South (Regne Unit), copublicat per l'International Peace Bureau i el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, examina l'impacte de l'augment de la despesa militar mundial a la crisi climàtica. L'informe revela que:

  • Els països més rics (coneguts com a països de l'Annex 2 a les negociacions climàtiques de l'ONU) estan destinant 30 vegades més en despesa militar que en finançament climàtic.
  • L'augment de la despesa militar ha portat a un increment de les emissions militars de gasos d’efecte d'hivernacle, que actualment representen el 5,5% de les emissions totals de gasos d’efecte d'hivernacle.
  • En lloc de proporcionar finançament climàtic, els països de l'Annex 2 estan venent armes a 40 dels països més vulnerables a la crisi climàtica, alimentant els conflictes i la inestabilitat a mesura que s'aprofundeix la crisi climàtica.

L'informe examina les afirmacions dels estats membres de l'OTAN, com els Estats Units i el Regne Unit, que clamen que estan abordant el canvi climàtic mitjançant l'ecologització dels seus exèrcits. En aquest sentit, la investigació detalla diversos objectius de 'net zero' però no troba evidència que les forces armades puguin reduir la gran majoria de les emissions dels seus avions, vaixells i tancs, que depenen en gran mesura dels combustibles fòssils i pels quals no existeixen combustibles alternatius o vénen amb costos socials i ambientals inacceptables.

L'informe també destaca el cas d'Egipte, país amfitrió de la COP27, com a estudi de cas d'un país recolzat per acords d'armament europeus i nord-americans en lloc de finançament climàtic, cosa que ha permès que un règim autoritari continuï reprimint la seva població.

“Aquest informe mostra que el canvi climàtic ha esdevingut el darrer dany col·lateral de la guerra. Només queden uns quants anys per actuar per abordar la crisi climàtica, però els exèrcits del món estan afegint més llenya al foc. Els 2,1 bilions de dòlars de despesa militar mundial estan desviant diners de l'acció climàtica, augmentant les emissions i alimentant els conflictes als països més vulnerables a la crisi climàtica. Necessitem urgentment reduir les tensions i trobar solucions pacífiques als conflictes si volem protegir el nostre planeta. No hi ha un país segur en un planeta insegur”, apunta el coautor de l'informe, Nick Buxton del Transnational Institute.

Wendela de Vries, investigadora de StopWapenhandel, campanya holandesa contra el comerç d'armes, afirma: “Enmig d'una crisi climàtica, necessitem seguretat per a tothom, no només per als països rics. En lloc de gastar diners en armes i vendre armes a països vulnerables, els paísos més rics haurien de complir amb el finançament climàtic promès i reduir les emissions militars”.

“Dins d'aquesta COP27 he vist un salt quàntic en la consciència de les emissions militars per part de delegats, governs i mitjans per igual. Aquestes emissions no es poden desvincular de l'alta despesa militar, ni de l'escàndol dels països més rics que no compleixen els objectius de finançament climàtic. El nostre informe enllaça totes aquestes qüestions i ofereix maneres d'avançar”, diu la coautora de l'informe, Deborah Burton de Tipping Point North South, que ha assistit a la COP27.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau copublica aquest nou informe que dóna continuïtat al seu informe de recent publicació “Transnacionals, bel·licisme i emergència climàtica”, que afirma que “la crisi climàtica jugarà un paper directe o indirecte en la precipitació de conflictes armats a països vulnerables del Sud Global, amb armes que molt probablement es compraran als països que alhora són els que més destinen a la despesa militar i que tenen més responsabilitat sobre l'emergència climàtica, cosa que generarà una roda de violència amb responsabilitats acusadament unidireccionals cap als països del Nord Global”.