La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. Comença l’any 1985 amb la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià i sobretot amb la campanya d’ACPV «Televisió sense fronteres», una ILP que va aconseguir més de 600.000 signatures de suport l’any 2009 i fou rebutjada per la Mesa del Congrés es- panyol el 2010. Els anys 2015 a 2017 la xarxa d’entitats «Enllaçats per la Llengua» va portar a terme una campanya per un espai de comunicació en català amb l’eslògan «una llengua amb senyal» que es va estendre a tots els territoris: Castelló de la Plana, Fraga, València, Barcelona, Elx , l’Alguer i Prada de Conflent. L’any 2016 la Plataforma per la Llengua va iniciar la campanya «El català sense fronteres»; el 2017 ACPV tornà a reivindicar la «Televisió sense fronteres»; la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana), l’any 2019, va impulsar una nova campanya «Per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en la nostra llengua»; la plataforma Reciprocitat Ara! també ha desplegat diverses inicia- tives per exigir-la, com la campanya a les xarxes socials iniciada al gener de 2020 o la col·locació de més de 300 pancartes a l’espai públic, i ACICOM ha realitzat diverses accions per orientades a la defensa de la reciprocitat. I el 19 de juliol de 2021 ACPV va or- ganitzar un acte amb associacions, universitats i empreses, pre- sidit per l’aleshores conseller Marzà, per a reivindicar l’execució efectiva de la reciprocitat. Com es veu, moltes han estat les inicia- tives de les entitats que hui hi som ací al Palau de la Generalitat.
És important destacar que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), signada i ratificada per l’es- tat espanyol, preveu el dret de la ciutadania europea a rebre les emissions de les ràdios i televisions públiques de tot l’àmbit ter- ritorial. Fins i tot les que s’emeten des d’estats diferents.
La situació actual és la següent: Hem avançat molt pel que fa a la col·laboració efectiva entre À Punt, TV3 i IB3: com a exemple, la normalització de les projeccions simultànies i les coproduccions, o la compra i emissió de la sèrie de TV3 Merlí per part d’À Punt, així com l’entrada d’À Punt en la plataforma conjunta Bon Dia.
Però la reciprocitat dels senyals, continua frenada. En la dar- rera dècada s’han signat acords institucionals per a la reciproc- itat dels senyals televisius (entre els governs català i balear el 2009 i entre els governs valencià i català el 2016). Amb moltes limitacions tècniques, la reciprocitat televisiva només existeix –a les Illes Balears i a Catalunya- per als senyals televisius de la CCMA i d’IB3. És cert que comptem amb el canal (només per internet) «Bon Dia TV», elaborat conjuntament per À Punt, TV3 i IB3, però és un fet gairebé testimonial. Som, per tant, molt lluny de la reciprocitat plena que reclamem.
En el camí dels objectius, hem de reivindicar, novament, que els tres territoris puguen comptar (de fet recuperar) un segon canal múltiplex de la TDT, MUX, públic que facilite la reciprocitat de les emissions de les tres corporacions públiques de ràdio i televisió en la nostra llengua. Malgrat que el “Plan Técnico Nacio- nal” elaborat pel govern espanyol no ho haja contemplat, sabem que hi ha suficient espai radioelèctric encara disponible per a aquest segon canal públic per a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
Però més enllà de poder comptar de nou amb aquest segon canal múltiplex, actualment hi ha espai al canal públic valencià per incorporar les emissions d’un canal de TV3 i IB3. No hi ha impediments tècnics per poder-ho fer. Per haver-ho fet fa temps.
També hem de demanar a les tres corporacions que facen tot el possible per oferir els seus continguts en totes les platafor- mes de difusió televisiva en línia (serveis IPTV, OTT, HbbTV) en tots els territoris del nostre domini lingüístic, facilitant al màxim aquesta reciprocitat en les televisions connectades i altres pan- talles amb accés a internet.
Les entitats convocants considerem que hem d’anar més enllà de l’estricta reciprocitat televisiva. Les tres corporacions públiques audiovisuals (sense oblidar d’altres com RTVA o les emissions en català de France 3) haurien d’anar més enllà de les actuals col·laboracions (coproduccions de telemovies…), que són ben pos- itives, per treballar en estratègies conjuntes que enforteixen l’es- pai de comunicació en català, pensant especialment en les noves generacions (públic infantil i juvenil). La creixent competència de continguts disponibles en la llengua castellana (de producció en VO o especialment doblada) exigeix optimitzar i fer més eficients encara els diners destinats a la producció, difusió i emissió de con- tinguts per a tots els territoris de la nostra llengua.
En aquest espai de comunicació serà clau el paper que hi jug- uen aquestes tres corporacions, tant pel que fa a la programació i producció de continguts en la nostra llengua que interessen a bona part de la nostra ciutadania com que els oferesquen, en totes les finestres de difusió digital existents hui i en el futur.
Per tot açò, les entitats Acció Cultural del País Valencià, Acicom, Reciprocitat Ara i la FOLC tornem a reclamar hui, al President de la Generalitat Valenciana que acabe amb aquesta situació que patim, des de fa massa anys i, aprofitant l’existència d’espai en l’actual múltiplex que té la Generalitat (a causa de la no posada en marxa del segon canal d’À Punt), execute la reciprocitat de senyals entre À Punt i TV3, i pose fi a la censura de TV3 al País Valencià imposada pel darrer govern del PP. I, alhora, exigesca al Govern espanyol la concessió d’un segon múltiplex per a garantir la reciprocitat plena i l’espai de comunicació audiovisual compartit en la nostra llengua.
València, 29 d’octubre de 2022 Acció Cultural del País Valencià
Acicom, Associació Ciutadania i Comunicació Reciprocitat Ara
Federació Organitzacions per la Llengua Catalana (Escola Valenciana, El Tempir d’Elx, Maestrat Viu, STEPV – Intersindical Va- lenciana, USTEC-STES (IAC), STEI – Intersindical, La Intersindical – CSC, l’Associació Llengua Nacional, Amics de la Bressola, La Bressola, Federació d’Entitats de Defensa de la Llengua a Catalu- nya Nord, Institut d’Estudis Eivissencs, Associació per la Llengua i la Cultura, Omnium Cultural del Baix Camp…)