Per al República
"Com diu el nostre «crit de combat» de cada dijous: Són 250 setmanes seguides i seguirem!"

Així acaba el manifest (aquí el podeu llegir i aquí el podeu visualitzar) de "Música per la Llibertat" al peu de l'estatua del Jaume I de Palma. Ho fan perquè: "No volem acceptar com si fossin «normals» realitats que no ho són"

21/10/2022 Política

Aquest dijous es van complir 250 setmanes que els integrants de 'Música per a la llibertat' es reuneixen a Cort cada dijous per demanar coses com «llibertat pels presos polítics catalans», «amnistia», «prou exilis», «llibertat d’expressió»... també per reivindicar idees com «democràcia», «dret d’autodeterminació», «dret a viure en català», «independència», «Països Catalans»...

Ho fan perquè: "No volem acceptar com si fossin «normals» realitats que no ho són

• Perquè no és normal dir que «organitzar una votació» dins un Estat que no ho permet, sigui el mateix que fer un «cop d’estat».

• Perquè no es normal que, per poder votar, s’hagin d’amagar les urnes a trasters o als maleters del cotxes.

• Perquè no és normal que la Policia colpegi votants indefensos.

• Perquè no és normal empresonar una persona per enfilar-se damunt un cotxe per haver demanat a la gent que es tranquil·litzi.

• Perquè no és normal que un jutge digui que demanar tranquil·litat a la gent sigui un «comportament tumultuari».

• Perquè no és normal enviar joves rapers a la presó.

• Perquè no és normal que, amb els doblers de tots, polítics triats democràticament siguin espiats.

• Perquè no és normal que un Estat organitzi «La Operación Catalunya» i no passi res.

• Perquè no és normal que, desprès de 250 setmanes, prop de 4000 catalans segueixin imputats.

• Perquè no és normal dir que «hi ha llibertat d’expressió» però que cal que la Policia ens «protegeixi» cada dijous.

• Perquè no és normal que, quan alguns vianants ens increpen o es posen violents, la Policia ens demani la documentació a nosaltres.

• Perquè no és normal que, després de 250 setmanes, els mitjans de comunicació locals ens facin tan poc cas...

No acabaríem avui, i és hora d’anar a sopar!

Com diu el nostre «crit de combat» de cada dijous: Són 250 setmanes seguides i seguirem!»"