Que des de Madrid no acabin d’entendre res de res sobre nosaltres, ho podem comprendre, però que des del govern ens proposin aquesta via, tot just quan anem a commemorar la Victòria de l’1 d’Octubre, només ho podem si volen tornar al punt de partida.

El que ha passat a Itàlia hauria de fer reflexionar al govern per encarar el que queda de legislatura i començar revertir les maneres de fer de política per preparar un nou embat a l’Estat espanyol i enllestir la feina que van deixar per fer ara fa cinc anys.  

Després de l’11-S no sabíem com es feia la independència i ens ho demanàvem que calia fer, que potser s’afegirien, però ara ens proposen la via canadenca, potser ho fan per reivindicar-se de nou com a independentistes. Veritablement no han entès res de res.Saben perfectament, que per enllestir-ho, només hi ha un camí, la via de la confrontació. I això, significa sortir de la zona de confort.

Si la socialdemocràcia hagués sortir de la zona de confort a Itàlia, és a dir, si hagués transformat de veritat la societat italiana en lloc de gestionar només el capital, segur que continuaria liderant el país. I és que Europa necessita un sacsejament de veritat. No es tracta de fer polítiques només progressistes, cal anar més enllà i enfrontar-se al capital per assolir una veritable justícia social, que elimini les desigualtats. Una esquerra que transformi veritablement la societat. Només ho podrà fer amb polítiques valentes. Això només es fa des de la confrontació. Com a casa nostra, si volem assolir una República Catalana. Ara bé, cal sortir de l’àrea de confort i enfrontar-se a l’Estat espanyol.

No es tracta només de canviar de bandera. No va només de banderes, es tracta de canviar-ho tot. Segur que no és fàcil però, si no s’intenta i perdem el temps en noves vies, malament. Aleshores si que perdem bous i  esquelles. Cal deixar-se de romanços, la nostra via és la catalana. L'hem començada i cal acabar-la, i de moment deixar de banda la taula del diàleg. Com que tampoc es reuneix, nosaltres a la nostra. Si volen alguna cosa cosa, ja ens ho diran.

El que està clar, és que la Independència és revolució. Com diu la cançó, en Maurici ha deixat de dubtar... Ara,  en Maurici sap què fer, trobarà als companys i sortirà al carrer. I vosaltres?