Aprofitant una pausa de la canícula estiuenca, volem posicionar-nos sobre els darrers esdeveniments relacionats amb el procés independentista.

S'han filtrat diferents femta-converses que va tenir l'excomissari espanyol José Manuel Villarejo, en conxorxa amb altres destacats càrrecs del putrefacte estat espanyol: jutges, fiscals, ministres, i fins i tot el director d'un dels programes de televisió sobre actualitat política amb més audiència a Espanya, Antonio García Ferreras.

Hem de recordar que aquest personatge de la Sexta, periodista de formació però no de professió, prèviament ja va donar versemblança a una més que evident manipulada nota de la CIA (the note) en què l'aleshores director de El Periódico, dues setmanes més tard dels atemptats de Barcelona i Cambrils (dels que encara no se n'ha sabut la veritat -curiosa "democràcia" aquesta-), pretenia qüestionar l'eficàcia i honorabilitat del cos de Mossos d'Esquadra intentant fent creure que no havíem fet cas d'un avís d'una amenaça gihadista a la capital catalana.

Aquesta nota, no provenia de la CIA, com feia entendre aquest pseudoperiodista, sinó del National Counterterrorism Center dels EUA, que la va enviar a l'estat espanyol sense que els seus organismes de seguretat li donessin credibilitat fins al punt de no compartir-la amb els Mossos d’Esquadra, i més tenint en compte que dies més tard la pròpia font americana li restava validesa.

Amb tot, El Periódico i la Sexta van difondre la informació, sabedors de la seva falsedat, amb l'objectiu de malmetre la imatge del CME i d'intentar tapar la incompetència de la policia espanyola per evitar un atemptat dirigit per un dels seus confidents, l'imam de Ripoll.

Per altra banda, denunciem la ferotge cacera de bruixes que ha patit la presidenta del Parlament, iniciada per la fiscalia i la judicatura enemigues de Catalunya i continuada ignominiosament per ERC i la CUP, de bracet del PSOE-PSC.

Destacats càrrecs d'ERC i la CUP han pressionat a la Presidenta i el seu entorn per forçar la seva renúncia, atrevint-se a dir que ho exigien per "preservar el prestigi i la dignitat de la institució". Com que no van aconseguir el seu propòsit, aprofitant l'inici de les vacances parlamentàries, la Mesa del Parlament amb els vots d'aquestes dues formacions amb el suport del PSOE-PSC va acordar la seva suspensió, invocant arbitràriament l'article 25.4 del Reglament de la Cambra (introduït amb manifesta imperícia amb els vots de l'aleshores Junts pel Sí, per exigència de la CUP).

Aquest acord no només vulnera el dret fonamental a la presumpció d'innocència, de rang superior a una norma legal, com és el reglament, sinó que l'aplica a una situació no contemplada expressament (i qualsevol operador jurídic sap que les normes limitadores de drets fonamentals s'han d'aplicar restrictivament), perquè els delictes que a la Presidenta li atribueix la Justícia del "todo se vale para salvar la Patria" de prevaricació i falsedat documental no són en cap cas delictes de corrupció (segons els convenis europeus i de la ONU sobre aquesta matèria).

Després del teatral enuig pel cas d'espionatge massiu amb Pegasus, com a conseqüència del qual "res seria igual", restem a l'espera que ERC expliqui els èxits reals i verificables aconseguits amb la Taula de Diàleg, ara ja de Capitulació, així com el per què han rebutjat explícitament la unilateralitat i no s'han abordat cap dels dos temes que la justificaven i que estaven recollits a l'acord d'investidura: l'autodeterminació i l'amnistia.