El Departament d’Educació ha publicat les adjudicacions provisionals per al curs 2022/2023 i s’hi  pot observar que la majoria de vacants cobertes corresponen a docents en què el centre els ha signat la continuïtat. La majoria d’aquestes adjudicacions s’han donat a docents amb poca carrera professional, ja que el seu número de la borsa és alt.

Un dels principis del decret el decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres dona potestat als equips directius d’elegir professorat en funció del seu projecte educatiu, però amb els anys aquest principi s’ha anat devaluant i s’ha seleccionat professorat amb uns criteris cada vegada més dubtosos i subjectius, ja que les direccions no han de rendir comptes a ningú de les seves decisions.

Paral·lelament, el decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, permet a les direccions seleccionar docents en funció de les necessitats del centre. En els primers anys la proposta de vacants era curta i amb perfils singulars, però amb el transcurs del temps ha evolucionat en una llista molt llarga on la singularitat professional brilla per la seva absència.

Ambdós decrets tenen una gran repercussió en el professorat tant a nivell personal com de clima de centre.

Des de la perspectiva personal, professorat amb molt anys de serveis prestats es poden trobar el curs que ve fent de substituts, aspecte que provoca ansietat, desànim, desmotivació i situació en què alguns docents se sentiran a més a més enganyats i menystinguts perquè han fet formació contínua per poder estar al dia davant els nous reptes que el sistema educatiu planteja.

A nivell de centre el clima ha anat empitjorant, ja que des de l’u de setembre hi ha una espasa de Dàmocles al cap de tots i cadascun dels interins. Fer propostes, posar incidències a l’alumnat... pot ser motiu de no continuïtat, ja que és molt difícil de saber si les propostes agradaran o no a l’equip directiu, i, si les incidències es converteixen en queixes per part de les famílies, ja has begut oli.

La tendència en les signatures de continuïtat és no signar continuïtat a docents que tenen molts  anys de serveis prestats i optar per docents novells que haurien d’estar voltant pels diferents centres per adquirir experiència. La resposta és tàcita, però certa: interessa personal jove que es pugui modelar als interessos de les direccions.

La justificació també tàcita per bandejar l’experiència acostuma a ser doble: les persones d’una determinada edat no tenen prou formació i la diferència d’edat no els permet que connectin amb els adolescents.

No cal pensar gaire per observar que és un argument que no s’aguanta per enlloc. Tenir una edat no és sinònim d’incompetència sinó tot el contrari. I pel que fa a les dificultats de connexió, és una broma de molt mal gust, ja que la gran majoria d’aquests docents són pares i mares de fills i filles de l’edat del seu alumnat.

I què fa el Departament d’Educació? Doncs, res de res, al·legant que no hi ha suficients queixes. Com pretén el Departament d’Educació que els docents es queixin quan aquests sobreviuen en un lloc de treball que no saben si tindrà continuïtat!

Però tot plegat va molt més enllà, ja que afecta directament la qualitat de l’educació:

• Menystenir el coneixement i deixar l’educació en mans d’un equip directiu que s’envolta de mestres novells per modelar en funció dels seus interessos. On ens porta?
• Sancionar el sentit crític, ja que es demana al professorat obediència si vol mantenir el lloc de treball. Com es pot educar l’alumnat en aquest aspecte?
• Esgotament mental del professorat que no permet estar al 100% en la feina que han triat. L’alumnat rep el què necessita?

Després de 12 i 8 anys de la implementació dels esmentats decrets, el Departament d’Educació no té cap excusa per dir que aquestes irregularitats no existeixen. Hi ha les suficients dades que podem analitzar i verificar en aquest sentit.

A més a més, a cap país amb què ens emmirallem, no deixen en mans d’una sola persona la selecció de personal i és impensable que no hi hagi rendiment de comptes.

Ja per acabar, no em vull oblidar dels equips directius que compleixen les seves funcions de forma excel·lent, però malauradament cada dia és més difícil de trobar-los.