El 22 d’abril una manifestació de treballadores recorria el Portal de l’Àngel denunciant el canvi d’horaris comercials aprovat per l’Ajuntament (només ERC es va abstenir) després d’un acord entre partits, patronal, grans associacions comercials i UGT. La norma permet l’obertura de tot el comerç en diumenge i festiu durant quatre mesos l’any (del 15 de maig al 15 de setembre) a bona part de la ciutat: els districtes sencers de Ciutat Vella i l’Eixample, així com barris d’altres sis districtes de la ciutat, pel fet de ser considerada zona de gran afluència turística. La mesura s’aplica a partir del 15 de maig, perjudicant el veïnat afectat, les treballadores del comerç i els petits establiments dels barris.

Cal preguntar-se què en pensen la població i el petit comerç dels barris afectats, perquè precisament els horaris comercials impacten en la seva vida quotidiana, tant en quant a necessitats com en l’impacte d’una activitat comercial d’alta intensitat als nostres barris. Els diumenges i festius -amb les excepcions de vuit l’any- eren els pocs dies que podíem passejar pel barri amb calma, els pocs dies de descans i conciliació per a comerciants i treballadores. La concentració de comerços al centre és una característica històrica que a les darreres dècades ha girat cap a centres comercials urbans amb l’arribada de grans marques, franquícies i botigues globals. Això fa que, al voltant dels circuits comercials, barris com el Gòtic esdevinguin una zona massificada i d’hiperconsum les tardes dels dissabtes, ambient que reproduirà la nova normativa els diumenges i festius, impedient així la relativa relaxació setmanal que suposaven.

A més, la mesura només beneficia el gran comerç perquè els de menys de 300 m2 ja podien i poden obrir lliurement en diumenges i festius. Per tant, la nova mesura anul·la un dels pocs avantatges del petit comerç: a partir del 15 de maig, els petits es veuran forçats un cop més a una competència absolutament desigual amb els grans. Si abans podien escollir obrir, ara hauran de fer-ho per competir, sovint sense prou personal ni capacitat per contractar-ne més. Els comerciants, endeutats i esgotats, arrosseguen les situacions provocades per la pandèmia i la manca d’ajuts de les diferents administracions.

En el front laboral, la mesura també és desastrosa. Per molt que els defensors de la mesura argumentin que generarà ocupació, els petits comerços de barri no poden contractar més gent per la seva precària situació financera; el gran comerç tampoc fa nova contractació, es limita a reestructuracions horàries amb reducció de personal durant la setmana per cobrir els diumenges i hores extres, no sempre pagades com a tals.

En resum, ens trobem davant d’una mesura desastrosa en tots els fronts. Perd el veïnat, perd el petit comerç, perden les treballadores. Guanyen, un cop més, les grans empreses, les franquícies i els grans grups de restauració. Les veïnes i els veïns dels barris turistitzats estem fartes de veure aquesta liberalització progressiva dels horaris, i hem de recordar un cop més que no som ni volem ser un centre comercial, que no som ni volem ser un ressort turístic. Som barris vius, i per seguir sent-ho necessitem comerç de proximitat que faciliti la vida quotidiana i generi vincle alhora que garanteixi condicions laborals justes, de manera que veïnat, treballadores i comerç puguem conciliar vida personal, social i laboral.

Comunicat impulsat per l'Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic amb les adhesions inicials de: Associació Veïnal del Casc Antic, Xarxa Veïnal del Raval, Favb - Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, Eix Comercial del Raval, Associació Santa Caterina veïns/es i comerciants del Mercat i del Barri, AV Sagrada Família, AV La Salut, Plataforma Can Baró, AV Dreta de l'Eixample, AV Esquerra de l'Eixample, AV Sant Antoni i Centre Social de Sants.