Hem viscut un final de març de vagues docents, sense que quedés massa clar al conjunt de la ciutadania el motiu real de les mobilitzacions.

Actualment, estem immersos en una calma tensa en què sindicats i departament d’educació estan enrocats en llurs posicions.

L’ACCIÓ SINDICAL és coneguda per tothom, però els sindicats tenen una altra funció que no és gens menor: Les POLÍTIQUES EDUCATIVES

L’estabilització dels docents en frau de llei és una funció que correspon a ACCIÓ SINDICAL, però, el gran desgavell en què estem immersos fa referència a les POLÍTIQUES EDUCATIVES.

Dit d’una altra manera. Si des del discurs pedagògic de la innovació i la transformació educativa les tasques i activitats que desenvolupa l’alumnat s’anomen producte, fent una analogia podem inferir que els joves quan acaben l’educació i ensenyament obligatori són un producte de la tasca del professorat. Per tant, obrim prisma!

Avançar el curs 2022/2023 dos dies a secundària, i quatre a primària només fent classe al matí no és una reforma horària, és un nyap. Parlar de reforma horària implica: Quants dies lectius ha de tenir un curs escolar? Quantes hores s’han de fer al dia? Com s’han de repartir aquestes hores? La durada de les vacances?... El Govern (1) i el Consell Escolar de Catalunya (2) han estudiat i treballat aquest tema. Per què el Conseller d’Educació no ha tingut en compte aquestes recomanacions?

Les ràtios: l’any 2017 va entrar en vigor el decret d’inclusió i que a grans trets ve a dir “l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge no ha de romandre en grups petits i homogenis sinó que ha d’estar a l’aula amb la resta de companys del seu curs de referència”. La pregunta és obvia. És pot mantenir la ràtio quan es passa de grups més o menys homogenis a grups heterogenis incrementant la complexitat de l’activitat docent? Han passat 5 anys i quines millores hi ha hagut, cap. (3)

Els nous currículums són la pedra angular del sistema educatiu. Entre molts altres aspectes deixen a lliure disposició dels centres més d’un miler d’hores a primària i aproximadament la meitat a secundària. Aquest és el camí de l’èxit educatiu o l’increment de la segregació escolar?

Les polítiques educatives són l’eina que tenen els governs per distribuir els coneixements en una societat, per tant tots i cada un de nosaltres i estem implicats i molt especialment les famílies i els docents.

Avui, les polítiques educatives grinyolen de mala manera i la qualitat de la societat en joc.

Rosa Brucart Prat
Educadora Social i Psicopedagoga especialista en Orientació Educativa i Atenció a la Diversitat

(1) "Pacte per la reforma horària. Objectiu 2025", Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
(2) "El temps a l’educació Document" 2/2020, aprovat pel Ple del Consell Escolar de Catalunya el 28 d’abril de 2020
(3) "L’Educació inclusiva." Setembre 2021. Síndic, el defensor de les persones