Ucra´na, R˙ssia, Pa´sos Catalans... Jo ho veig aixÝ
08/03/2022 Guillem Vendrell

Des de la manera d’analitzar que he adquirit amb el temps, anant del que és general al que és particular; la situació extrema creada i mantinguda afegint benzina a l’incendi per part dels instigadors EEUU, és la que passa revista als posicionaments locals en tot el que en fa referència.

Com haureu entés, es tracta de la reacció Russa davant els 8 anys de silenci del món occidental, de les NNUU i la Unió Europea davant la continuïtat del genocidi dels habitants del Donbass a mans de les forces armades Ucraïneses i bàsicament del batalló Azov obertament declarat Nazi.

No podia esperar reaccions diferents per part dels partits del sistema del parlamentarisme burgès, bàsicament de l’espectre dretà i només una diferenciació per part dels que no en pertanyien, amb els seus matisos.

S’ha deixat de banda l’element detonant que no és pas el caràcter polític de l’estat rus (imperialista i autocràtic?) sinó la importància de la qüestió geopolítica en l’essència del conflicte.

Si no hagués estat la Rússia federativa o l’antiga URSS o el país que hagi estat, caldria analitzar-lo en el context geopolític i no pas en un restringit marc pseudo-ideològic que a la pràctica és funcional als interessos del capitalisme occidental sota el qual vivim en aquesta part del món.

Contradicció principal i contradiccions secundàries. Prioritat de les contradiccions en funció del paper i la influència que exerceixen sobre les demés. La principal no canvia però les secundàries passen a un primer pla.

De vegades amb la restricció del dret a l’autodeterminació, pretenem garantir la puresa dels nostres pensaments i anàlisis “indepes” i ens allunyem de la pràctica teòrica.

Apunteu al dret d’Ucraïna a l’autodeterminació davant l’ofensiva russa  i no pas  a l’agressió de la suposada víctima contra les repúbliques autoproclamades del Donbass.

A aquestes auto-proclamades repúbliques no les assisteix aquests dret com a pobles i aleshores els nacionalistes colpistes pro ianquis d’Ucraïna tenen el dret de massacrar-los com ho estan fent des de fa 8 anys?

Aquesta definició se n’extreu de les proclames i crides que feu. No cal ser pro-occidental o pro rus, tant els uns com els altres són capitalistes i el capitalisme és un de sol: explotador, antiobrer i antipopular. El seu únic interès final és més benefici a costa del treball assalariat i l’acumulació de plusvàlua explotant els treballadors i la resta de la societat que no són propietaris dels mitjans de producció i alguns propietaris petit burgesos com els camperols.

Això va en el sentit d’anticipar-me als que ràpidament m’anomenaran pro-rus amb totes les sesudes explicacions auto-justificatives de que Rússia no és l’URSS, etc.

Cada vegada que veig la posició d’aquest sector amb petites variants equidistants, trobo l’escut del caràcter burgés capitalista i d’aspiracions imperialistes dels russos dirigits pel l’autòcrat Putin.

En què ens diferenciem amb posició de classe, respecte al pensament general difós arreu amb un marcat caràcter xenòfob per l’occident dirigit pels EUA?

EEUU insta, empenya, alimenta i nodreix els països d’Europa impulsant el feixisme (mentre porta armes, construeix bases de l’OTAN en secret i acumula fortalesa per a dotar a Ucraïna de poder nuclear) i en una mostra de les contradiccions pròpies del sistema d’explotació davant la feblesa actual de l’Imperialisme nord americà i el nou potencial rus que l’ha fet front amb un estil molt diferenciat a les invasions perpetrades per les forces militars dels EUA que dirigeixen l’OTAN, nosaltres ressaltem que no ens agrada com van vestits i ens n’oblidem dels pobles que amb andanades de tropes nazis que pot ser ni siguin eslaves ni ucraïneses, els han estat massacrant tot aquest període de temps des del cop d’estat de 2014 instrumentat per els EEUU per apropar-se a la frontera del seu arxienemic.

Hi ha els que fan una assumpció conformista i derrotista dient que els EUA continuen sent la potència més poderosa i capaç a la Terra, que en saben molt i que en són imparables, que les esquerres europees estan en bolquers, que no ho han sabut veure a temps i que la contesa està perduda abans de començar.

Critiquen que el marxisme no serveix i que cal ser realistes (descarten la ideologia). Em posa molt trist sentir això de companys que admirava. El temps ha afeblit conviccions i els hi ha tergiversat la seva visió crítica des d’un punt de vista dels interessos de la classe obrera i el poble.

Ara mateix els invencibles EEUU envien els seu gos falder, el primer ministre israelià a veure com pot contenir l’allau econòmic que la seva prepotència els hi està retornant degut els seus propis mètodes rapinyaires. Sanció darrere sanció sense visió estratègica, el carbó, el petroli i el gas per a Europa no ve sinó de Rússia, però per més que això no s’ha sancionat, no poden pagar-ho, perquè la sanció del Swift no els hi ho permet. Rússia, davant l’avinentesa només cobrarà en rubles

Per més que no valguin res, la Unió Europea no compta amb aquesta divisa, i tampoc accepten euros !! Destrieu vosaltres com s’ho faran sense beneficiar al bàrbars i violents zaristes russos. Com quan van abandonar i tancar empreses que Rússia va adquirir a preu del Encants amb la tecnologia moderna que ara els EEUU ja no tenen al seu territori.

Genial! la situació creada davant els serfs reaccionaris que dirigeixen aquesta entitat antidemocràtica i genuflexa de Washington (l’UE). Però n’estaran cofois, han aconseguit molts triomfs contra els russos, l’exclusió d’atletes Paralímpics, els russos no podran acollir la final de la Champions league, no podran participar en Eurovisió, els cantants d’òpera, les músiques de genis musicals russos de fa dos segles, prohibides i els gats de propietaris russos ja no podran participar en concursos internacionals…(¡!)

Companys del camp popular que veieu com la Diputació fa collites per a enviar aliments i material medicinal pel desplaçats, o l’ANC que ho recolza, i l’Església que recull especialment material sanitari per els combatents (els destacaments nazis al Donbàs) amb la col·laboració d’ÒMNIUM, sense haver sabut tenir en alt la paraula diferenciada dels principis revolucionaris, ni al carrer ni als parlaments burgesos, si més no amb altiu i clar orgull proletari amb posicionaments de mig vol que no arriben a enlairar-se de les pistes imperialistes.

Faig una crida a discutir realment si Ucraïna ( tàcita: ni poble ni govern) amb les tessitures del cop d’estat de 2014, atacant la llengua dels ciutadans rusòfons del Donbass, amb més de 15.000 víctimes mortals de civils, és l’objecte de la solidaritat en nom del dret a l’autodeterminació del pobles amb l’excusa que ha estat envaïda per l’os rus. ???

Reclamar la solució dialogada del conflicte sense denunciar que els acords de Minks van ser violats repetidament per Ucraïna, que els acords de la segona ronda de converses entre Ucraïna i Rússia pels corredors humanitaris va ser totalment violada per les tropes i el govern feixista i que només els “sanguinaris” russos han garantit aquests corredor dins els territoris controlats per ells, és desconeixement o mala fe assumida.

Si aquesta impostura pot ser assumida des de l’independentisme honest i clarament compromès pel canvi històric cap un nou paradigma social i els posicionaments terceristes, equidistants i condemnatoris idealistes i irreals com no a la guerra, no a Rússia, dissolució de l’OTAN, és el mateix que D’ENTRADA, NO A L’OTAN, l’estem espifiant!

En cap moment l’objecte és la víctima ningunejada i ocultada pels partidaris d’occident i els solidaris desmarcats del camp popular. La primera víctima és el poble massacrat durant 8 anys, i no només pas ara els ciutadans ucraïnesos que fugen de la guerra i dels quals no s’ha sentit parlar ni sels ha sentir parlar a ells durant aquest 8 anys sobre les matances al Donbass.

Sentir-los a ells pot ser era impossible (van votar el pallasso que els presideix des del govern, com ara que en nom de la llibertat d’expressió bloquegen, tanquen i prohibeixen mitjans de comunicació.

No ho heu pensat, no se us ho passat pel cap i el més senzill ha estat definir d’imperialista, zarista i invasor a un país i el seu president Putin.

L’antisovietisme, el macarthisme i la ideologia de l’imperi d’occident ha penetrat massa profundament en masses ments que tenint ideologia no ho hauria d’haver fet.

Les coses són com son, no es poden maquillar ni suavitzar o retorçar. En la lluita de classes no hi caben els sentimentalistes ni les mitges tintes. En cap cas estic dient que sóc partidari de Putin, però per a analitzar intento no deixar cap element concret fora d’anàlisi.

Jo ho veig així.