LíAlbert Tarrats, uns dels patriotes que em portaren diners a líilla de Yeu el 1976

Per Carles Garcia Solé

20/03/2022 MemÚria histÚrica
Carles García Solé, sotmès a un consell de guerra amb petició de condemna a mort el 1972 per la seva militància al grup independentista FAC. Molts anys després, el 2001, va facilitar la reunió de Josep Lluís Cardo-Rovira amb dirigents d'ETA. Carles García Solé, sotmès a un consell de guerra amb petició de condemna a mort el 1972 per la seva militància al grup independentista FAC. Molts anys després, el 2001, va facilitar la reunió de Josep Lluís Cardo-Rovira amb dirigents d'ETA.

Divendres passa't vaig participar, telemàticament, en l’acte de presentació del llibre "Del FAC a la reunió de Perpinyà", que parla de la meva trajectòria militant des de la clandestinitat a les reunions que van facilitar la treva d'ETA a Catalunya.

Vam aprofitar que la presentació es feia en el poble de les Borges Blanques, on recentment va morir l’Albert Tarrats, persona entranyable i compromesa amb el país i amb el món de la pagesia.

Vaig recorda que quan jo em trobava confinat a l’illa de Yeu, juntament amb deu bascos militants d’ETA; després de la fuga de Segòvia, es van desplaçar fins l’illa dues persones per contactar amb mi.

Sense identificar-se em van convidar a dinar plegats en un restaurant. Eren dos catalans com jo i patriotes del país. Venien amb un encàrrec que era entregar-me un sobre amb diners. Setanta mil de les antigues pessetas, com acte de solidaritat.

Les vaig acceptar. I un parell de dies després van marxar sense cap més explicacions. No cal dir que aquells diners als onze desterrat de Yeu ens van venir molt bé.

Era cert que els àpats i el dormir en els dos hotels on estàvem hostejats anaven a càrrec del govern francès, però totes les despeses personals no. No comptàvem amb recursos.

En el moment de la fuga de Segòvia mentre viatjàvem en el tràiler de camí cap al Pirineu navarrès, els membres del comando d’extracció d’ETA que van participar en la fugida van repartir armes i trenta mil pessetes a cada un dels fugats, per si les coses es complicaven, com així va passar.

Nosaltres quatre, més la Miren del comando, vam estar refugiats deu dies en una casa, a Espinal. Era una casa de segona residència on hi havia de tot, sobretot menjar. Quan van arribar els amos de la casa, i després d’intentar convèncer-los que ens portessin amb el seu cotxe fins a Pamplona, que no va ser possible. L’aparició de la Guardia Civil, primer disparant i després preguntant, van ser les seves raons per no anar fins a Pamplona.

Vam lligar i emmordassar els propietaris de la casa que havien aparegut de sobte. Jo vaig entregar-los les meves trenta mil pessetes per les molèsties i per l’ús d’aquella propietat durant la fugida, d'acord amb els companys. Per la qual cosa jo em vaig quedar pelat. I a Yeu depenia dels companys a l'hora d’efectuar una despesa personal. Aquells diners entregats pels dos desconeguts em van salvar la situació.

Això ho recordo perquè després de tants anys he sabut quins eren aquells dos desconeguts. També que la iniciativa va ser de l’Albert Tarrats, que van obenir la suma de diners fent una col·lecta al seu restaurant de les Borges Blanques, col·lecta solidària amb mi.

Fins fa poc desconeixia qui eren aquells catalans que em van portar els diners i els suport a l’illa de Yeu. Siguis on siguis, gràcies Albert!