Us agraeixo que em publiqueu aquest escrit, en què exposaré un seguit d’informacions necessàries, tot i que incòmodes per algunes persones del sector oficial de la Intersindical-CSC, sindicat on tinc un bons amics i companys i del qual vaig formar part fins la meva “expulsió” aquest passat estiu. Espero contribuir a la veritat i dilucidar informacions que s’han ocultat deliberadament. Especialment ara, perquè el Secretari General no electe ha escrit un fil de piulades amb to victimista –i sense explicar la veritat- per posar una cortina de fum i tapar la crisi que viu el que fou el meu sindicat.

El 2017 vaig ser escollit delegat electe per la Intersindical-CSC a la l’Hospital de la Vall d’Hebron, gràcies a la feina sindical de formigueta que encara realitzo, ara a SOM-Intersindical (un nou sindicat amb implantació a la meva secció). Sóc treballador sanitari i ja us podeu imaginar què ha suposat tot això durant els dos darrers anys de covid. Aquí no fem sindicalisme de passadís ni de despatx i hem estat al capdavant de la trinxera durant els darrers mesos. Recordeu quan s’aplaudia els sanitaris des dels balcons?

El motiu d’aquest escrit, doncs, és aportar llums a un silenci i l’ocultació d’informacions: explicar als companys de la Intersindical-CSC, als afiliats i en general, què passa en aquest sindicat que creixia i era una esperança per als treballadors i treballadores independentistes. Fins fa poc temps, quan en Sergi Perelló i els seu acòlits van desplaçar el Secretari General legítim i de trajectòria històrica Carles Sastre. Des d’aleshores tot va canviar.

“Expulsat” (i assetjat i vilipendiat)

De forma resumida exposaré que, des del moment en què vaig demanar sobre la situació econòmica de la Intersindical-CSC al Sr. Sergi Perelló, van començar els meus problemes. I això, saltant-se els Estatuts, que estableixen que qualsevol afiliat pot fer consultes sobre els comptes del sindicat. Només per això vaig ser eliminat d’un grup de xat de treball sindical, després van començar a difamar-me i fins van eliminar els correus corporatius amb què comptava a la secció i com a delegat. Actes despòtics i propis de cacic i un atemptat als drets més elementals de la llibertat sindical. Uns drets que, el Sr. Perelló i els seus acòlits segurament desconeixen. Posteriorment, després d’un seguit de piulades en què els criticava i denunciava l’existència d’uns cursos amb tripijocs d’interessos al si del sindicat, van tramitar un expedient manu militari per expulsar-me (saltant-se qualsevol garantia com a afiliat). I em van “expulsar.”

Entre tot això, el Sr. Perelló i la seva camarilla tampoc s’han estat d’insultar-me i difamar-me des de les xarxes socials. És clar. Rumors, estigmatització, bullying... Per aquest motiu vaig estar de baixa per depressió i ansietat.

D’acord. En piulades he repetit que aquest senyor no és el Secretari General electe i que és un negligent. I que hi ha un tema de cursos opacs que beneficien persones de la direcció. I que la Intersindical-CSC contracta a dit amics i familiars, i que ha pres una deriva molt penosa que alimenta panxacontents i llepes...

Molt senzill: qualsevol entitat sobiranista, com Òmnium, l’ANC o la Plataforma per la Llengua envien a tota l’afiliació les ofertes que ofereixen per treballar en aquestes entitats, i després fan un procés de selecció. La direcció actual de la Intersindical-CSC no, ho fa a dit, que amb molts dits aconseguiran molt palmeros.

Demandat a la “justícia espanyola” per “atemptat a l’honor”

La meva denúncia activa sobre aquests fets ha tingut com a resposta dues demandes pel Civil contra mi: per atemptat “a l’honor”, interposades pel Sr. Sergi Perelló i per un altre membre del Secretariat Nacional i assalariat del sindicat. Lawfare en estat pur per silenciar la crítica. En aquestes demandes judicials em demanen una condemna de molts milers d’euros, a banda que conté moltes coses desagradables i poc dignes. No han entès que la crítica realitzada està emmarcada dins els paràmetres de la llibertat sindical. L’orgull i la supèrbia els ha superat.

L’afiliació, la bona gent que encara forma part de la Intersindical-CSC, ha de saber-ho. No només recorren a “la justícia espanyola”, sinó que han contractat un advocat d’alta volada de Madrid, fill del notari que va fer el testament de traspàs del feixista F. Franco a Juan Carlos I. I jo em pregunto: Això qui ho paga? Perquè aquests advocats valen molts diners i no crec que l’afiliació, o potser ni el Secretariat Nacional en sàpiguen res.

Les dues demandes contra la meva persona i fetes a Madrid, escrites íntegrament en castellà (en què fins i tot tradueixen les meves piulades crítiques), han estat recorregudes: he exigit que als dos judicis corresponents a les dues demandes em pugui expressar en català i que les comunicacions es facin en català.

Ells demanaran a través dels seus advocats que el judici es faci en castellà, perquè són de Madrid? No vull aventurar esdeveniments, però pot ser esperpèntic i penós.

Només per això el Secretariat Nacional i el Consell haurien de demanar la dimissió de Sergi Perelló i de l’altre demandant. O l’expulsió.

La meva demanda al Jutjat Social

Per la meva banda, jo vaig interposar una denúncia judicial per vulneració de la llibertat sindical. Per tot això que he explicat abans (bullying, segrest de correus, persecució de la meva secció, l’expulsió per mètodes no reglamentaris, etc.).  Per aquesta demanda en el marc laboral/sindical el Sr. Perelló tornarà a seure al banc dels acusats el proper mes de març. Vulneració de la llibertat sindical.

Es tracta d’una denúncia al Jutjat del Social, allà on els treballadors fan valer els seus drets. Una circumstància que ha estat ultra-silenciada i que ja té antecedents.

Aquest estiu la Intersindical-CSC (el seu representant legal, el no electe Sergi Perelló) va ser condemnada al Jutjat Social per vulneració de la llibertat d’expressió i dret a la igualtat. Un delegat de la Sectorial d’Educació va guanyar la demanda després de patir un contínuum d’irregularitats pròpies d’un sindicat vertical. Sí, la Intersindical-CSC condemnada, tot i que només se sap en circuïts de confiança.

I, encara, i pel que sé, ben aviat se celebrarà un nou judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en què al banc dels acusats seuran el Sr. Perelló i els antics membres de la Comissió de Garanties del sindicat: el motiu, haver manipular –pressumptament- aquest òrgan i controlar-lo mitjançant lleialtats i familiars.

La sectorial d’Educació, farta de nepotisme

Per últim, la traca de fa una setmana, i que el Sr. Perelló ha volgut tapar amb una cortina de fum i victimisme. El Secretariat d’Educació de la lntersindical-CSC ha dimitit en bloc fa pocs dies per la reiterada “desacreditació́, menysteniment i desconfiança” de la direcció comandada pel Sr. Perelló cap a ells durant un any i mig. A l’escrit denuncien fets molt greus, menyspreables, a càrrec de l’actual direcció del sindicat: bloqueig de la participació, intromissió i imposició per seleccionar els alliberats, obstrucció, ocultació i impediment a la informació, imposició dels criteris sobre el reglament de la sectorial, etc.

He tingut ocasió de parlar amb alguns companys de la lntersindical-CSC Educació i tots m’han mostrat la mateixa preocupació i tristesa. Quan van començar, amb en Carles Sastres de Secretari General, la cosa anava rodada. Creixíem i participàvem i preníem les decisions col·lectivament. Ara és ben el contrari.

Assetjament masclista al si del sindicat

Per últim, la iniquitat que fa vessar el got són els diversos casos d’assetjament masclista, silenciats per la direcció del Sr. Perelló, que s’han produït el darrer any a la Intersindical-CSC. Conec de primera mà fins a quatre casos de companyes de les sectorials de Generalitat, Sanitat i Educació que han patit un tipus o altre d’assetjament masclista: desautoritzacions, obstacles per desenvolupar el treball sindical, comentaris despectius –i masclistes-, segrest del correu corporatiu des de la direcció, manipulacions i rumors premeditats, persecució amb obertura d’expedients, represàlies per no seguir els dictats oficials, etc. Algunes de les víctimes es plantegen portar aquests casos per la via judicial, ja que no s’activen els mecanismes per abordar i corregir aquests fets tan greus, encoberts per l’”aparell” a mans de Sergi Perelló. Uns casos silenciats, desats als calaixos de la vergonya, però que estan a punt d’esclatar, perquè no s’hi poden posar barreres a la veritat.

Jutgeu vosaltres mateixos. Aquí us he exposat l’altra cara de la lluna. I pregunteu. I informeu-vos.

Jordi Cespedes. Treballador de l’Intitut Català de la Salut on sóc delegat sindical