El Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears de les Nacions Unides va entrar en vigor el 22 de gener de 2021, un cop passats 90 dies des que es van aconseguir les 50 ratificacions. Aquest instrument legal serveix per posar més pressió i estigmatitzar els qui confien en aquestes armes de destrucció massiva com a manera de fer política i projectar poder, posant en risc l'existència de la vida en aquest planeta. El que sens dubte va ser una fita en la lluita per la pau i el desarmament sembla que no ha rebut, però, l'atenció que mereix per part de representants polítics, mitjans de comunicació i opinió pública.
Amb aquest tractat es va posar fi a una anomalia històrica, ja que l'armament nuclear era fins a l'entrada en vigor del TPAN l'única arma de destrucció massiva (a més la més destructiva) que no comptava amb un tractat de prohibició en vigor. I si bé és cert que cap dels països nuclearment armats ha signat ni ratificat aquest tractat, entitats de la societat civil consideren que el TPAN és un pas endavant en l'eradicació d'aquestes armes, perquè hi ha experiències prèvies positives d'armaments que després de la seva prohibició van veure'n la producció i el seu ús seriosament minvats.
Avui dia, Espanya encara no s'ha adherit a aquest tractat i és justament per això que, coincidint amb el primer aniversari de la seva entrada en vigor, la campanya "10 para firmar el TPAN" conformada per una vintena d'organitzacions de tot l'estat, insta el Govern espanyol a que singi, i posteriorment doni suport a la ratificació del TPAN, entenent que aquesta és l'única posició èticament acceptable respecte a un tipus d'armament capaç de provocar una catàstrofe humanitària i climàtica sense precedents.
“De totes les armes de destrucció massiva, les nuclears són les més pernicioses i no obstant han estat les últimes a disposar d'un tractat de prohibició. És particularment alarmant que de les 13.000 armes nuclears que es calcula que hi ha al món, 2.000 estan a punt per ser utilitzades. Avui dia, la potència global de l'arsenal nuclear mundial equival a 100.000 explosions com les d'Hiroshima i Nagasaki”.
És per això que desenes d'entitats de pau, drets humans, ecologistes, socials, de tot l'estat demanen al Govern del PSOE i Unidas Podemos que “mostri valentia i lideratge oposant-se a les armes nuclears i es desvinculi de les directrius marcades pels Estats Units i l'OTAN. “Amb tot això atendrà, a més, al sentir general de la ciutadania”. Com un primer gest en aquest sentit, la campanya insta el Govern que assisteixi a la 1a conferència d'estats parts, que tindrà lloc a Viena entre el 22 i el 24 de març.
Tot això s'ha fet públic avui en roda de premsa que ha comptat amb veus reconegudes dins de la causa antinuclear com Josep Mayoral i Artigues, Alcalde de Granollers i president de la secció europea de la xarxa Mayors for Peace; Lucero Oyarzún, coordinadora de campanyes digitals d'ICAN (International Campaign for the Abolition of Nuclear Weapons); Teresa de Fortuny, investigadora del Centre Delàs d´Estudis per la Pau, experta en armes nuclears; Carme Suñé, presidenta de Fundipau; i Ana Barrero, presidenta de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ).
“El que va canviar el 2021 amb l'entrada en vigor del Tractat és que des de llavors les armes nuclears són il·legals segons el dret internacional. I el que s'ha reforçat és que són immorals, impopulars i cada cop més insostenibles per a governs i empreses”
La campanya "10 raons per signar el TPAN", liderada per AIPAZ, està formada per una vintena d'entitats que treballen per la pau i els drets humans i que tenen com a objectiu pressionar el Govern espanyol perquè Espanya signi i ratifiqui el tractat. Aquesta iniciativa pretén aprofundir a nivell estatal en els esforços d'ICAN, la campanya internacional guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2017 precisament per la tasca impulsant el TPAN. “La campanya ha aconseguit sumar entitats que no treballen només per la pau i el desarmament, va més enllà, i amb això pretén tornar a posar a l'agenda la importància del TPAN com una cosa que ens incumbeix a tota la humanitat i, especialment, als que considerem una prioritat la cura de les persones i el planeta”, apunta Laura Alonso Cano, coordinadora de la campanya.